DESESPERACIÓ

Un relat de: Janes XVII
Avui ha estat un dia negre a les carreteres. Un titular sovintejat que no esvera ningú per la seva assiduïtat. La llista dels que deixen l’aire pels que queden s’engreixa a la velocitat excessiva que penalitzen.
Se li ha ensorrat el món. Les paraules fàcils de carrer per definir un daltabaix escrit amb les lletres de les accions. No el conec massa malgrat les coincidències prou seguides que llauren el camp de les salutacions. A ella si. L’espai de conversa s’ha donat activament sovint. Bàsicament trepitjant les caminades professionals i les opcions dels futurs aventurers i incerts. Canalla i sociabilitat. Així doncs tampoc és massa però més.
A ell li tremolen els llavis quan escolto, sobtadament, els laments de sotragada tot confessant l’anunci de la finalització de contracte. Immers ja en una davallada laboral de fa temps, pel que sé, es refereix a la relació amb ella. Jo no soc, penso, mereixedor de les intimitats d’una situació aliena, venint d’on ve però l’atenció mirant-li els ulls i el silenci gestual, sembla el serveixen d’escapatòria. Amb ella no parlo i ell, en dies copiats, reitera la història cansadament amb el mateix rictus de pena al rostre. Del cert és, apareix l’un, l’altre no. L’aparent normalitat en ella no combrega en les absències. Cadascú se sap lo seu, diuen els assenyats.
Arriba el dia en que el remoreig de les converses parla d’un accident de trànsit de caire personal. Ella, en un moment apart, confirma la bestiesa callada que ell ha provocat. S’ha estavellat en solitari i no gaire lluny en el paper de víctima desolada fugint del convenciment. No fa cap en dies i quan torna lamenta pronunciadament el seu infortuni de malastrugança.
Malauradament s’aboca a la insistència de formar part de les notícies vials. No aconsegueix la pena de qui pretenia i tampoc la d’una fi que igualment li arribarà. Sort pels qui no s’han creuat al seu camí.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer