Cercador
DESCALÇA
Un relat de: Janes XVII- Compartir:
Ara la veig, lluint només la meva samarreta gran d’una època passada, i el que hi ha dessota em trasbalsa l’enteniment, em remou els instants que hem lligat amb un vincle d’una altra dimensió, la desconeguda que ens hem dibuixat ella i jo. Només per a nosaltres. Va descalça, com sempre, i la seva naturalitat em fa un petó mentre li apropo el seu cafè amb llet, fumejant com li agrada. Escoltar el bon dia dels seus llavis és el bàlsam per aplacar els dubtes de que tot plegat és només un somni que s’allargassa en el temps, i quan obre els seus ulls lluents de xocolata jo sé que hi és, que hi vol ser, i jo només puc agrair la seva complicitat des del primer mot. Fa moltes llunes d’aquell primer reclam dibuixat en lletres que van arrelar en un espai sense papallones, però farcit de creativitat per la ment privilegiada d’una noia que em va acostar la mà, a qui li vaig donar la meva sense temors. I els dies que ens han vist passar respiren l’alè del convenciment, ensumen la flaire de l’encert en dies que eren de tempesta. Ara els trons eixordadors i l’espetec dels llamps que es mengen la foscor són els nostres germans de viatge. Una travessa per una via ferrada sense equipament, només amb les nostres sensacions en una motxilla plena d’il·lusió i amb la confiança rendida al despertar de cada dia.
La ploma i el paper, respectuosos, reposen en silenci al seu davant, les tasses ja s’han refredat i han deixat els rastre marronós del contingut, i les seves mans juganeres al damunt la taula, les conec, m’agraden i m’agrada el que diuen. Em treu la llengua provocativament i aquí es fonen els ploms.
Comentaris
-
tenir-la[Ofensiu]Atlantis | 07-04-2025
Una descripció molt bonica i molt ben escrita d'una presència constant a la teva vida. Detalles amb un bon léxic i amb unes imatges molt bones.
Quan he acabat de llegir, he pensat..la companya és una dona presen t de carn i ossos o és l'escriptura? podien ser les dues coses.
Sigui com sigui....felicitats!!! -
A les fosques[Ofensiu]Marina Márquez | 04-04-2025
Quan hom llegeix, les lletres acostumen a restar quietes sobre el paper, però no les teves; elles dansen gràcilment als ulls dels lectors afortunats que les saben veure pel que són.
La fluïdesa amb què les teves lletres sobrevolen el paper no és d'aquest món, jo ho sé, però et guardaré el secret.
Màgic. -
de peus a terra[Ofensiu]LaFlor3 | 04-04-2025 | Valoració: 10
Bonica descripció de la naturalitat, de l'encert, del valor que donem a tenir algú que ens té el cor robat.
L'enhorabona, sempre. -
La noia descalça[Ofensiu]Prou bé | 04-04-2025
Només puc,.. felicitar-te per tenir-la a la teva vida, i per explicar-ho tan bé!
Amb total cordialitat ll,,kl,,ok, -
Ufff![Ofensiu]Rosa Gubau | 03-04-2025 | Valoració: 10
Quin relat més emotiu, amorós, profund, entranyable, seductor... Un amor autèntic i correspost durant tota una vida, té un valor incalculable. M'ha tocat el cor.
Salutacions.
Rosa.