Desbloquejant al veí

M'encanta clavar agulles de cap al ninotet de roba. Des que em vaig aficionar a cosir s’ha convertit en la meva mascota. Viu confortablement dins la caixa de costura amb agulles de colors clavadetes al seu cosset. És tan mono!

Quan vaig decidir fer-lo, mentre el creava tot donant-li vida, no sé perquè, però em va recordar al meu veí. Sempre capcot emetent amb prou feines una salutació intel•ligible al matí quan ens creuem al replà. Tot just pronuncia quelcom similar a “Bzzzla”. Dic jo que deu ser l'abreujament de “Bon dia” i “Hola”.

De vegades penso que potser és perquè deu estar enamorat de mi. Perquè tot s’ha de dir. M’agrada arreglar-me, soc presumida, i els anys sembla que no passen per mi. I ell, que viu sol i segurament no te massa relació amb dones perquè mai he vist entrar o sortir ningú de casa seva, deu sentir-se bloquejat quan es creua amb dones eixerides com jo.

El cas és que quan treballo a la botiga i li clavo les agulles de colors al ninotet-mini-veí de vegades penso que potser l'ajudo a desbloquejar-se. Com en una sessió d’acupuntura. A veure si aconseguís pronunciar ni que fos una paraula sencera quan em veu!

Ara ja fa mesos que m’he muntat el meu propi negoci, que ja no soc només una treballadora. Ara sóc una empresària de la costura i visc confortablement gràcies a la feina que em genera la botiga d’arranjaments de roba. No paro! Tinc moltíssims encàrrecs i el cert és que constantment poso i trec agulles de cap al meu ninotet.

Potser ara el noto més relaxat, menys tens, i diria que les sessions de relaxació d’acupuntura acolorida han sorgit efecte. I és que, l’altre dia a primera hora, al replà de casa, em va semblar escoltar al veí emetent el so “Gràies” com si volgués donar-me-les.

Ja falta menys per aconseguir que arribi a pronunciar una paraula sencera!