Des del vaixell

Un relat de: Xavier Valeri Coromí
Des del vaixell

El guaita penjat al pal major del navili aixeca els ulls, s'aguanta a la fusta i crida:
—Terra!!!

Una lleu línia maragda s'estén a llevant. Sobre la ratlla, s'aixeca el dia en forma de pantalla d'or que escampa llum per les platges i l'aigua clara de la riba. El navili vira envers l'illa, en tant que eleva onades. El sol està en el més alt del dia, quan els mariners deixen anar l'àncora.

Enfilat sobre una planta, el nadiu, despenja fruita per la seva companya. En veure com el vaixell s'acosta a la badia baixa, dona la mà a la noia i s'amaguen dins la selva.

—Què són aquestes naus tan immenses?
—Transporten gegants que mesuren més trenta bissardes
—I què venen a fer aquests gegants?
—S'emporten animals i herbes.

El capità mira amb una ullera de llarga vista la riba. Deixà la ullera. El jove guàrdia marina li pregunta:

—Quina illa és, capità?
—Està deshabitada, només hi ha espècies animals i vegetals molt diminutes.

Comentaris

  • Liliput[Ofensiu]
    SrGarcia | 28-11-2025

    La veritat és que m'agradava més la versió anterior. En aquella hi havia un joc entre el que el lector sap i el que s'explicava al relat; es jugava amb els coneixements del lector. En aquesta versió això no hi és.
    Encara és interessant el contrast entre les mirades dels mariners i els habitants de Liliput, encara que el nom no s'esmenti. Aquí la gracia és a que tampoc nomenes la mida petita dels habitants, la pots intuir, per la referència als que venen en vaixell.

  • la conquesta[Ofensiu]
    Atlantis | 28-11-2025

    Vist des de dos punts de vista, els mariners del vaixell, els conqueridors; i els habitants de la illa, que no entenen res del què passa.

    Un relat molt ben travat.