DEMÀ TORNARÉ A ESCRIURE

Avui per primera vegada he tornat a escriure. Feia temps que no tenia ni esma d´engegar l´ordinador per escriure quatre mots. La Pandèmia i la posterior malaltia i mort de la meva parella de tota la vida adulta, m´havia fet emmudir.
Tinc tantes coses a dir que no sé per on començar. Avui només explicaré unes quantes que actualment van passant a la meva vida.
Primer de tot he d´encetar una vida nova sense ell, això em fa mal el cor i m´aclapara. Es molt trist constatar que no el tindràs mai més i mai més podràs gaudir de la seva companyia. Mai més li podré comentar quelcom, mai més li podré explicar i comentar coses. El seu record m'acompanyarà sempre , com també acompanyarà a les persones i familiar que el varen estimar. Els seus fills han quedat sense pare i jo sense el puntal de la meva vida. Tot és molt trist, però queda el record dels bons moments i dels que no ho varen ser tant. M´entres visqui mai serà mort perquè el seu record viu molt dins meu.
Aquest últim estiu m´ho deia- Això s'està acabant et quedaràs sola,- jo li deia que no, però en el meu interior una veu em deia que així seria. També em deia que ho sabria afrontar que era persona valenta i que sabia viure en soledat. Afegia- Si em passes a mi jo no podria estar sol, les dones sou més valentes.
Ara que ja fa un més que va passar he engegat l´ordinador i no he dit res del que volia dir, però no ho penso canviar. Dins meu encara hi ha massa pena, no sóc jo em adono que encara no sóc la que era, potser no ho seré mai més.
Allà on siguis et dic que t´estimo i t´estimaré sempre.