Cercador
DEIXAR ANAR
Un relat de: Jordi Abellán Deu Ha estat tant de temps...
Hem omplert tants calaixos
amb trossos de cor i ment
sense ordre, sense saber.
El tacte de la teva ma
el recordo en soledat
mentre em pregunto
com seguir endavant.
Sé, com tu ho saps,
que l’amor no és mort.
No ho podem negar,
hem estat el món.
I ara hem de salpar,
vogar en un mar desconegut.
Deixar anar amarres
d’aquest port tant volgut.
Un es diu per a convèncer-se
que la vida segueix.
Segur que és així
i viurem el que ens porti.
Nous amors arribaran,
mirades que ens donaran goig.
Veus que ens diran:
“No passa res, tot és bo”
Però de tant en tant
obrirem el calaix del passat,
amb compte i lentitud,
quan ens copsi la solitud.
Es fa difícil
deixar anar i marxar...
Et deixo anar i me’n vaig.
Ves-te’n i deixa’m anar.
És tant difícil
Moure’s sense tu...
I malgrat tot
La vida segueix,
segueix, segueix...
Hem omplert tants calaixos
amb trossos de cor i ment
sense ordre, sense saber.
El tacte de la teva ma
el recordo en soledat
mentre em pregunto
com seguir endavant.
Sé, com tu ho saps,
que l’amor no és mort.
No ho podem negar,
hem estat el món.
I ara hem de salpar,
vogar en un mar desconegut.
Deixar anar amarres
d’aquest port tant volgut.
Un es diu per a convèncer-se
que la vida segueix.
Segur que és així
i viurem el que ens porti.
Nous amors arribaran,
mirades que ens donaran goig.
Veus que ens diran:
“No passa res, tot és bo”
Però de tant en tant
obrirem el calaix del passat,
amb compte i lentitud,
quan ens copsi la solitud.
Es fa difícil
deixar anar i marxar...
Et deixo anar i me’n vaig.
Ves-te’n i deixa’m anar.
És tant difícil
Moure’s sense tu...
I malgrat tot
La vida segueix,
segueix, segueix...
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102293 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com