Declaració

A voltes cal ésser valent i llançar-se si un no vol perdre l'ocasió que ens brinda la vida. Com hi diu en un dels comentaris: qui no s'arrisca no pisca....Un poema escrit amb bon gust i que convida a submergir-se en la passió i l'enamorament... T'aniré comentant a poc a poc els teus relats. Trigo tant en escriure un relat-poètic que quan acabo tinc al darrere ple relats vostres per llegir i donar el meu parer.

Si poguéssim escollir, voldríem ser arrossegats per la passió, patir o ser feliç, qui sap; o preferiríem no enamorar-nos i evitar el risc del sofriment? Suposo que gairebé tothom dirà que vol ser arrossegat, córrer el risc, com tan bé descrius al teu poema, lluitar i perdre, o guanyar... Expresses molt bé tot aquest neguit que passem quan el nostre cor és en mans d'una altra persona.

En la declaració ha de ser bona i amb un objectiu per a arribar al pas sincer. Un poema, intens, que fa pensar fins al límit.
És molt profunda, en tota la declaració, aquests versos.
Molt ben plantejat.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Ja ho diu la dita: qui ni arrisca, no pisca. I si el que es pisca és bo, tot això que guanyem. I si el que es pisca és dolent, tot això que aprenem. Tant en un cas com en l'altre, val la pena donar el pas.

L'única declaració on em passen coses com les que descriu la teva poesia és la declaració de renda. Perdona la broma, no me'n puc estar de dir collonades.

Una poesia intensa i reflexiva. Molt ben descrit aquest moment crucial, on es barregen la por i l'esperança. Un moment que ens mostra els nostres límits i la nostra vulnerabilitat. Un ús molt evocador del llenguatge per a descriure sentiments complexos.