Cercador
Decisió dràstica. [text no creat amb IA]
Un relat de: Juan Palomo- Compartir:
Aquella tarda havia fet un pas significatiu cap a l'autoconeixement. A la sala d'espera de l'especialista s'havia vist reflectit en el capteniment dels altres pacients i s'havia sentit estúpid. Tan estúpid com aquelles persones, totes assegudes i mirant estúpidament l'smartphone. Amb les presses havia oblidat el seu a casa, però si se l'hagués endut ara en seria una més, mirant-lo estúpidament.
A la nit no parà de donar voltes al tema. S'adonà que, més enllà de la discutible utilitat, els anomenats telèfons intel·ligents tenien esclavitzada tota la família. Enyorava aquell temps en què sortia de casa tranquil, sense por als sobresalts causats per l'inesperat avís acústic en el moment menys oportú: si el fix sonava i ningú atenia la trucada, quedava enregistrada al contestador.
Ara, en canvi, en tenien quatre: des que la noia i el noi disposaven dels seus, estudiaven menys i treien pèssimes notes; la dona s'havia entestat a flagel·lar-los cada dia amb les receptes exòtiques publicades en una xarxa social, i ell mateix no se separava del seu ni per cagar. Així que, com que tampoc no podia dormir, optà per llevar-se molt d'hora, a trenc d'alba.
Agafà el de la dona i el seu. Anant cap a la cuina, recollí els dels fills. Un cop allà, mentre preparava cafè, obrí l'armariet on la dona guardava tàpers de totes formes, mides i colors, i en tragüé un de circular i aplanat, usat per guardar-hi truites. L'obrí i comprovà que no s'havia equivocat: els aparells hi entraven, amb calçador, però hi entraven.
Empenyent, va fer entrar-hi els quatre, que girats 45º formaven una mena d'octògon inscrit. També aconseguí tancar la tapadora, que va quedar tibant, comprimint tots quatre telèfons. Malgrat l'hora, no feia fred, així que deixà el xandall i sortí amb samarreta, pantalonets curts i una petita motxilla a l'esquena, ja podeu imaginar amb què. Fent jòguing, s'encaminà cap al moll.
Quan arribà a l'escullera, el sol s'obria pas a l'horitzó. L'estat de la mar no arribava a forta maror, però l'impacte de les ones contra els blocs feia respecte: ja havia fet bé, amb l'invent del tàper, perquè si hagués volgut llençar a l'aigua els quatre smartphones, un a un, hauria hagut de baixar del passeig als esculls, i el dia no estava per a aquestes temeritats.
Així que deixá la motxilla a terra i tragué el tàper rodó. L'engrapà amb la mà dreta, en posició vertical, i, descansant el pes sobre l'avantpeu esquerre, inicià la seqüència de girs que tants cops havia practicat, anys enrere, quan feia atletisme i destacava en llançament de disc. Tingué la satisfacció de veure'l volar i caure al mar ben lluny, a més de setanta metres. Encara estava en forma.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXXVI (tema: ESPERANT SENSE MIRAR EL MÒBIL) i consta de 450 paraules, cap d'elles "mòbil", segons el comptador de Microsoft Word.
A la nit no parà de donar voltes al tema. S'adonà que, més enllà de la discutible utilitat, els anomenats telèfons intel·ligents tenien esclavitzada tota la família. Enyorava aquell temps en què sortia de casa tranquil, sense por als sobresalts causats per l'inesperat avís acústic en el moment menys oportú: si el fix sonava i ningú atenia la trucada, quedava enregistrada al contestador.
Ara, en canvi, en tenien quatre: des que la noia i el noi disposaven dels seus, estudiaven menys i treien pèssimes notes; la dona s'havia entestat a flagel·lar-los cada dia amb les receptes exòtiques publicades en una xarxa social, i ell mateix no se separava del seu ni per cagar. Així que, com que tampoc no podia dormir, optà per llevar-se molt d'hora, a trenc d'alba.
Agafà el de la dona i el seu. Anant cap a la cuina, recollí els dels fills. Un cop allà, mentre preparava cafè, obrí l'armariet on la dona guardava tàpers de totes formes, mides i colors, i en tragüé un de circular i aplanat, usat per guardar-hi truites. L'obrí i comprovà que no s'havia equivocat: els aparells hi entraven, amb calçador, però hi entraven.
Empenyent, va fer entrar-hi els quatre, que girats 45º formaven una mena d'octògon inscrit. També aconseguí tancar la tapadora, que va quedar tibant, comprimint tots quatre telèfons. Malgrat l'hora, no feia fred, així que deixà el xandall i sortí amb samarreta, pantalonets curts i una petita motxilla a l'esquena, ja podeu imaginar amb què. Fent jòguing, s'encaminà cap al moll.
Quan arribà a l'escullera, el sol s'obria pas a l'horitzó. L'estat de la mar no arribava a forta maror, però l'impacte de les ones contra els blocs feia respecte: ja havia fet bé, amb l'invent del tàper, perquè si hagués volgut llençar a l'aigua els quatre smartphones, un a un, hauria hagut de baixar del passeig als esculls, i el dia no estava per a aquestes temeritats.
Així que deixá la motxilla a terra i tragué el tàper rodó. L'engrapà amb la mà dreta, en posició vertical, i, descansant el pes sobre l'avantpeu esquerre, inicià la seqüència de girs que tants cops havia practicat, anys enrere, quan feia atletisme i destacava en llançament de disc. Tingué la satisfacció de veure'l volar i caure al mar ben lluny, a més de setanta metres. Encara estava en forma.
Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCCXXVI (tema: ESPERANT SENSE MIRAR EL MÒBIL) i consta de 450 paraules, cap d'elles "mòbil", segons el comptador de Microsoft Word.
Comentaris
-
El disc[Ofensiu]SrGarcia | 24-03-2026
Una situació ben quotidiana, una sala d'espera amb tothom amorrat al portàtil.
Una presa de consciència gairebé existencial.
Bons tocs d'humor, ironia i sàtira: molt bo això de les receptes exòtiques. "ell mateix no se separava del seu ni per cagar". Això treu qualsevol solemnitat, porta el relat a allò més íntim i banal.
Un final sorprenent, la decisió molt dràstica, sí. El llançador de disc, tota una troballa.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Ignominiae senectutis (humiliacions de la vellesa). [text no creat amb IAI]
- Estat laic? [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre BARRUFAR. [text no creat amb IA]
- Grafiters o restauradors? [text no creat amb IA]
- I la clorofil·la també. [text no creat amb IA]
- Decisió dràstica. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències de REFLEXIÓ SOBRE LES GUERRES. [text no creat amb IA]
- Entrevista de treball. [text no creat amb IA]
- Telefonia mòbil. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre LLADRES I SERENOS. [text no creat amb IA]
- Un, dos, tres... vuit, nou, deu. [text no creat amb IA]
- Dos millor que un? [text no creat amb IA]
- Diuen... [text no creat amb IA]
- Escric això el 28 de febrer. [text no creat amb IAIA]
- Un regal atípic. [text no creat amb IA]