De prohibicions

Els seus hàbits monolítics
Impossibilitaven qualsevol avenç.

 

En aquell costerut calvari
dolç-amarg
els clars obscurs ambivalents s’accentuaven
com tímides flames trèmules
en atxes titil·lant a la nit

 

Espais vetats s’engrandien befes
guaitant-me irònics a les muralles tenebroses
burletes mostrant-me de cels no gaudits

 

Atrapant ànimes
en sedoses teranyines
Rebent rabent letals
Sabien pas d’ocultes tisores versus aràcnids silents

 

Fregant aquells grats portals secrets de felicitat
encara curulls de proscripció vessaven.
Que jo sols amb la meva creença il·lesa i immune
travessava