DE LA PRIMERA A LA SEGONA REPÚBLICA

Un relat de: Identitat Inedita
LA SEGONA REPÚBLICA
Corre l’any 1931
La Gloriosa 1868, va posar fi al regnat de la coneguda com “la Reina de los Tristes Destinos”, Isabel II. Exiliada a França sota el paraigües protector de Napoleó III i esposa, hi va viure fins 1870, any de la seva mort.
A Espanya es creava un govern provisional, després del qual Amadeu va agafar les regnes del país instaurant una monarquia parlamentaria; curt recorregut: dos anys.
A la fi de d’aquest període d’experimentació, gens exitós, Amadeu de Saboya va renunciar al tro.
La Primera República va ser proclamada.
I amb aires de república
La gent respira a plaer
S’ha acabat tenir el cap cot
S’ha acabat dir” visca el Rei”
Si Amadeu va durar poc, la Primera República, passant per diversos períodes de poca estabilitat, li va anar al darrera: 1873-1874. Era com si li faltés alè.

La República agonitza
Un altre rei està a punt
Un cop d’estat l’entronitza
Les il•lusions es fan fum

Arran del cop de Pavia i la dictadura de Serrano, la Restauració Borbònica no es va fer esperar. Any 1884: Alfons XII, Rei.
Onze anys de regnat. La tuberculosi no el va perdonar.
Un nou Borbó, Alfons XIII, es passejava com Cèsar escollit per Déu, pel territori.
Catalunya, mantenia els colors, la dignitat i la fe. I va rebre de valent: les revoltes ciutadanes contra la guerra del RIF varen desencadenar la Setmana Tràgica de 1909. La repressió va ser duríssima.
Una calma aparent, dintre d’uns cors esquinçats, mantenien una part de la població en alerta. Sí, en alerta però inactiva. Res a fer.
La crisi del 29... la devaluació de la pesseta...
Abans d’arribar a la segona República, Espanya hauria de patir encara les incerteses de l’altre Borbó.
Alfons XIII, va permetre que Miguel Primo de Rivera fes un cop d’estat protegit i instaurés una dictadura amb caràcter
provisional que es va allargar a la ratlla de set anys.
Per sort no hi ha mal que cent anys duri. La malaltia del dictador i la pèrdua de confiança de la ciutadania envers el Rei varen propiciar dos exilis obligatoris. El mateix del Rei i el de Primo de Rivera.
Berenguer primer i Aznar després van ser el pont entre la dictadura i el canvi. Un pont sobre aigües braves.
Les eleccions plantejades a 1931 deixaren clar que la monarquia havia mort.
Macià tornava de França després del seu exili a Bèlgica i entrava triomfal a Catalunya on va ser rebut en olor de multituds com un heroi.
Amb la proclamació de l’Estat Català, la Segona República iniciava el seu camí. Destituït el Capità General Despujols, Companys va ser nomenat per ocupar el càrrec.
Tres dies va durar. Un pacte amb Madrid, que havia declarat la seva segona República la tarda del mateix dia 14 d’abril de 1931, va deixar esclafit l’Estat Català.
A canvi, la tramitació d’un estatut propi per a Catalunya.

I com es respira de bé
I com les dones s’igualen
I com ara el món és més just
I com els obrers treballen



I els pagesos als camps
Són més amos i senyors
Paguen tributs per les terres
Rendibilitzen suors

I defensen els seus drets
I també la mare Pàtria
Catalunya és principal
Amb España s’agermana

Cincs anys va poder respirar en ares d’una llibertat tant temps somniada, una llibertat declaradament d’esquerres, llibertats públiques recuperades i sindicats aflorant de nou.
La Segona República s’estenia per tot Espanya. Alguns reductes quedaven amb tendències monàrquiques, però, aviat es van sumar al moviment que tant havia de fer per cohesionar la societat i fer-la participar dels designis de la Pàtria.
Niceto Alcalá Zamora presidiria el Govern Provisional fins l’aprovació de la Constitució Espanyola. El seguiria Manuel Azaña.
A Catalunya, Lluís Companys, després d’haver estat president del Parlament, a 1932 faria alternances amb càrrecs dintre del govern espanyol.
Després, dedicat per complert a Catalunya, l’any 1934 es posaria al capdavant de la Generalitat. 1934-1940.
En sortiria per a ser afusellat. 15 d’octubre de 1940. A cara descoberta, descalç tocant la terra, i amb el crit de “Visca Catalunya”
Però amb les llibertat guanyades
El Poble no en tenia prou
Recuperar les lleis pròpies
Era l’anhel de tothom
Catalunya i el País Basc havien anat darrera de tenir els seus propis Estatuts d’Autonomia; Catalunya volia recuperar l’estatus de segles enrere com a Generalitat.
El projecte d’estatut, Estatut de Nuria, quedava per sobre de les expectatives federals que tenia el Govern de Madrid.
No hi cabia dintre de la Constitució.
Madrid doncs, no veia bé aquestes demandes per altra banda completament democràtiques.
La declaració tan precoç de Macià de la República Catalana, va esfereir el govern central; republicà també, però centralista, seguint la tradició de les monarquies, de les dictadures... en fi...
País Basc i catalans
No aneu tan a la brava
Podeu trobar entrebancs
Recordeu que sou d’Espanya

L’Estatut del País Basc contemplava massa una confessionalitat que dintre d’una república no era gens ben vista.
L’Estatut de Catalunya era definitivament laic.
I Espanya va, i fa una llei sobre la llibertat de culte.
I a l’Església no se li acut res més que ofendre’s. Manifestos en contra d’aquesta llei que altera els ànims dels de missa de dues.
Els monàrquics residuals encara es fan sentir.
Avalots incontrolats cremen Madrid; cremen convents; molts.
Els ànims contra els monàrquics, contra la església, contra tota imposició que no vingui de la República.
Es declara l’estat de guerra a la capital.
Els avalots ocupen d’altres ciutats. El Govern no actua.
Es clausuren diaris de dretes.
Es retiren símbols religiosos de les escoles;
Es confisquen ben eclesials.
L’Església Catòlica entre en crisi.

I sembla que la República
Que havia de ser duradora
Escolta ara altre música
Un cop d’estat que s’olora.
Tot abans que a 1936 les tropes africanistes no comencessin els atacs per instaurar una dictadura.

El colpistes avançant
La República recula
Molts pobles que van caient
Els exiliats ja fan cua

A 1939
els aires ja són canviats,
ara impera un altre Règim
que durarà quaranta anys

I la Segona República, tocada de mort va enterrar les seves aspiracions de llibertat i democràcia.
Havia enterrat Companys.

Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 22-05-2021

    Uiiiii. Primer he pensat que no entenia res. Després crec que he captat el sentit. Sí ho he fet bé només tinc que agrair-te el teu reconeixement.
    Una abraçada


  • merces.[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 22-05-2021 | Valoració: 10

    merces pel seu comentari.
    Segueixi inedit,ilimitable,incasellable,indefinible.No hi ha identitats.Una ilusiva temptació de corpuscular-se.Però per això s'ha de trencar.Sense regles.I pels fruits la coneixem

  • Identitat Inedita | 22-05-2021

    Ja tornarà

  • Ostres![Ofensiu]
    Homo insciens | 22-05-2021

    El relat m'ha retornat a sisè d'EGB, a classe de Socials, preferia les mates... Hi he trobat a faltar l'Anselmo de la Pèrdua de les Colònies, que m'ha fet la història molt amena!

  • Aclariments[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 21-05-2021

    Res més lluny de mi que voler una capitalitat per a Catalunya. Jo sóc de les que penso que els països catalans es podrien dir valencians i potser encara et diré que m'agradaria més països de llengües comunes.
    Qui em segueix sap con valoro, m'agrada i aprecio la llengua valenciana. Perla de Vellut en pot fer testimoni.
    En el meu relat n'he limitat a explicar els sentiments i fets d'aquell moment.
    No m'agradaria que sense conèixer-me pensessis de mi el que no és.
    La llengua valenciana n"agrada moltíssim. I els valencians de socarrel, també
    Una abraçada

  • Llunt[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-05-2021 | Valoració: 10

    Estem molt llunt de combregar en assumptes polítics, no m'agradaria una Catalunya que no tinguera res a vore amb Valéncia, tot i que sempre tindríem, si no hi haguera una catàstrofe, la xàrcia d'Internet, però ja podrà observar que els del Fòrum de Davos apreten fort i prompte posaran sobre la realitat l'agenda 20/30, vosté sap molt de Història i no sé si jo li podria seguir amb arguments o comentaris del seu gust.
    Però sé que vosté és una dama, una dona de veres i coincidim en allò més important, la dignitat humana.

    Des del barri de Russafa de Valéncia, xicotet racó del nostre domini lingüístic li desitge benediccions i el millor per a vosté, la seua família i sobretot a eixa filla que té tan llunt.


    Vicent Adsuara i Rollan

  • gràcies[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 20-05-2021

    Veig que em segueixes. Jotambé espero poder-te llegir

  • Llarg i trist recorregut[Ofensiu]
    Prou bé | 20-05-2021 | Valoració: 10

    Un 10 per la cerca de material, un 10 per com ho escrius i un deu per la introducció de la fresca poesia en la sequera de la prosa. ( Sé molt bé que la poesia no es fresca ni la prosa resseca). I, de nou, gràcies per fer-nos repassar coneixements....

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

110 Relats

277 Comentaris

13618 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.