DE LA LLENGUA, LINGÜÍSTICS I JO

Un relat de: Identitat Inedita
DE LA LLENGUA, DE LINGÜIESTES, I DE JO

Paraules amb doble significat, fàcils d’interpretar segons els context d’una frase.
Timó: planta altrament dita farigola; part d’un vaixell.
Taula: moble; de diàleg; concepte matemàtic, físic, químic, astronòmic...
Gat: quadrúpede (tan bufó); eina per elevar un cotxe; aspecte d’una borratxera.
Fulla: part d’un arbre; d’una porta; allò que talla d’un ganivet.
Coma: signe ortogràfic; estat dintre d’una malaltia.
Còlera: ràbia; malaltia.
Canalla: conjunt d’infants; mal nascut, traïdor.
Vocal: lletra; càrrec dintre d’una junta.
Delta: lletra grega; forma de la desembocadura d’un riu..
Paleta: de pintor; ofici.
Deu: font
Deu: obligació
I així tantes d’altres...

Penjat: home ajusticiat: substantiu comú.
Penjat: participi de penjar: verb.
Cantant: acció de cantar: verb.
Cantant: persona que es dedica a posar veu a la música: substantiu comú.
Sí: afirmació: conjunció afirmativa.
Si: demostratiu: pronom.
La: nota musical: substantiu comú.
La: demostratiu: article.
La: demostratiu: pronom.
El: demostratiu: article.
El: demostratiu: pronom.
So: Allò que podem oir: substantiu
So: crit per aturar: interjecció.
Malgrat: contraposició a un fet: preposició
Malgrat: poble: substantiu propi
.
I ARA BÉ LA GROSSA.
DICOTOMIA PER OPOSICIÓ

(Les vuit diferències)
Hi ha paraules que en si mateixes no tenen cap més connotació que fer una funció gramatical i/o sintàctica. Qualificar: adjectius; especificar: adverbis; assenyalar el qui: subjectes; fer de nexes: conjuncions; dir el què, el com, el quan, a on i el perquè, i sempre situant: preposicions; pronoms: substituint... sempre substituint.
Morfològicament hi ha moltes paraules iguals que semànticament difereixen.
Exemples molt usats: gat, fulla,
I després vénen (diacrític conservat diguin el que diguin), el adjectius i, fent dicotomia d’oposició: els pronoms.
“Aquests”, n’és un exemple. Quin? “Aquests”. Més clar l’aigua i en totes les seves versions. Aquest, aquests, aquesta, aquestes...
El mateix nombre de lletres, les mateixes lletres, en el mateix ordre en la paraula... què les diferencia, doncs? La situació que hom les posa en una frase.
Són aquestes paraules que a part de fer funcions sintàctiques i morfològiques dintre de l’oració, es permeten el luxe de fer funcions que ningú els ha demanat però que es fan servir habitualment sense demanar cap disculpa. Només canviant de posició, en tenen prou... Per exemplificar, per segregar, discriminar... insultar... deixar clar el rebuig... el desconeixement... Serà...!!!!
LES PEJORATIVES: que pobretes, per se, no ho són. Només són en la intenció de qui les usa.
AQUEST; AQUELL; en femení i plural, també.
La mateixa paraula doncs, pot ser demostrativa o pejorativa.
Per exemplificar:
Aquestes noies que van a la discoteca a lligar... diferenciades de les altres que no hi van.
Les noies aquestes, que van a la discoteca a lligar... totes al mateix sac.
Aquests quatre arreplegats que et netegen els vidres del cotxe, només aquests...
Els quatre arreplegats aquests, que et netegen els vidre dels cotxe... uniformant.
Aquests immigrants que paren la paradeta al mig del passeig venent imitacions... els altres immigrants no. Potser estan al CIES.
Els immigrants aquests, que ens prenen el negoci al mig del carrer... no recordant els seu periple.
Aquest gitanos que se’n fet seva Catalunya i l’estimen...
Els gitanos aquests, que han vingut a prendre’ns territori... marcant territori.
Aquest pobres desgraciats que dormen al carrer...
El desgraciats aquests, que dormen al carrer i desperten consciències...
Aquesta noia busca-vides que busca sosteniment...
La busca-vides aquesta, que ens pren els marits... en sap més.
Aquests professionals que saben de tot...
Els professionals aquests, que es pensen que saben de tot... i no n’hi ha per a tant...

I les maletes fetes:
El parell de jubilats se’ls ha obert la possibilitat de fer un viatge a un lloc desconegut: el Sàhara.
Els agraden les incògnites però no es preparen per el que es poden trobar i de fet es trobaran... ben bé a la ventura.
I les maletes fetes:
El parell de jubilats estan que no caguen. Avesats a viatjar aquesta oportunitat d’anat al Sàhara és nova per a ells. Per això s’han documentat, estudiat la zona tan vasta... allò que hi veuran... la gent amb qui interaccionaran... i amb quina llengua? Ho han de mirar. Sortiran de viatge molt documentats: estan realment entusiasmats.
L’avió el mateix. L’hotel, el mateix. El recorregut, el mateix. Els interessos, diferents.
El Sàhara es presenta esplèndid. Tanta sorra. Algunes palmeres vista enllà... un oasis potser?
Lloguen un Jeep. Amb guia. Ens han dit que al deserts hi ha les tribus “aquestes” de les que pots esperar-t’ho tot... un atracament, violacions... home! que no van al Sàhara a patir... no. Hi van a fer turisme i fotografies; i a fer molts reportatges per a quan tornin ensenyar al amics tot fent un berenar i “fardar”... I cagats de por és que estan. Quan veuen que s’apropa un camell amb genet volen parar i dolen; la fotografia no se la poden perdre... no sembla que hi hagi perill. Però quan veuen una tropa, ui! ells en diuen així. No caravana, no. Tropa d’àrabs d’aquests que van armats i carregats de ves a saber què. Potser fruit de robatoris a turistes innocents com ells. Bé. Passen de llarg. Alguns s’aturen a parlar amb el guia; potser estan “compinxats”.
Lloguen un Jeep. Sense guia. Han estudiat els territori i la seva població i estant impacients per a fer un encontre.
Aquestes tribus, que no, que són pobles, tenen una història antiga i tan llarga o més que la nostra... És impressionat. Tuaregs, beduïns i berebers... quines trajectòries i quantes coses per a compartir.
El beduïns, nòmades, sempre buscant-se la vida i aigua per el bestiar que arrosseguen amunt i avall.

El beduïns, “aquests”, sumen ara a la ratlla de nou milions de persones. Qui ho diria. Semblen salvatges tan embolicats. Hi deuen anar per tal de no ser reconeguts. De tribus d’aquestes n’hi ha més d’una però a ells totes els semblen igual: lladregots de deserts, “aquests”. El guia els explica que es dediquen al comerç. La seva font d’alimentació és el pa, la llet i fruites que aconsegueixen als oasis... Roba lleugera per a protegir-se de la calor. La seva vivenda, les botigues... així anomenen a les tendes que els donen aixopluc.
Els seus orígens documentat: segle VII.
Ja hi érem nosaltres?
La llengua majoritària dels beduïns és el badawi.
Qui ho diria, eh? que una obra literària beduïna que fa un recull de la vida dels beduïns hauria d’esdevenir patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat?: "Epopeia d'Al-Sirah a el-Hilaliyyah".
Els berebers, apareguts segles abans de l’era cristiana són especialment sedentaris. La seva història dons es remunta com a poble molts anys abans que la nostra.
El mapes i les indicacions dels guies de l’hotel els han indicat una ruta per tal de poder establir-hi contacte. Esperen poder-s’hi comunicar. Dissortadament ells no coneixen la seva llengua. A veure si els berebers que trobin en saben alguna d’occidental... potser el francès. Fóra una llàstima no poder compartir experiències i no saber de primera mà, costums, creences, organització social i política, els seus hàbits alimentaris i fonts d’ingressos...
Sí. Reportatge també en faran amb el permís dels diferents individus i poblats que es vagin trobant. És possible que aquest sigui l’últim viatge que facin; són grans i els diners els han d’anar reservant per emergències.
Mal informats o gens que estaven creient que els tuaregs “aquests” eres una tribu nòmada del nord d’Àfrica. I sí. Han alternat la seva vida al llarg de la història entre el sedentarisme i l’anar amunt i avall. Fins a la península ibèrica varen arribar a l’any 711 fent gruix amb els àrabs que anaven de conqueridors...
Així que han hagut d’anar fins a posar-se fins al cap de munt d’arena per saber que els tuareg són una dels molts pobles que habiten aquesta part del continent africà.
Perills no n’han corregut. Proper viatge, sense guia. Sí però per Europa. La dona ha de reconèixer que l’han captivat alguns ulls blaus i cabells rossos en els homes; i a l’home la bellesa encoberta de moltes dones.
Ara, quan arribin a casa, ja una mica més documentats i tranquils parlaran d’aquestes gents i no de les gents “aquestes”
Han entès que aquests pobles són com un pot de cigrons. Aboques aquests cigrons a una plàtera, els vas destriant i veus que són molts però et semblen tots iguals; de sabor potser sí, però alguns difereixen en la mida; i de cop te’n trobes un de més petit i ver-grisós: diferent. Si n’agafes uns quants i en fas una pasta, humus i n’agafes una cullerada i pretens triar-ne una unitat no podràs. Els cigrons “aquests” ja no són unitats independents. No. Ara són un tot.
Les diferències han quedat clares?
I uns més que els altres es fan la següent reflexió.
Que un català, el català aquest, que viu i treballa a Catalunya no pot assaltar-te al mig del carrer i a ple dia?
Que els bancs amb les seves comissions no ens atraquen diàriament? I les elèctriques?
I la recol•locació i els sous dels ex, tot.
Que la nostra monarquia no ens ha robat i roba a mansalva i va repartint el fruit dels seus robatoris entre parents, amics i països enllà?
No més por del desconegut. Interès; Informació. I respecte, molt respecte, és el que cal.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

85 Relats

93 Comentaris

6526 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.