DE FLORS

Un relat de: Urkc-Eduard
En mig herbassars, pradells i feixes
Amb goig esplendorós
Floreix tota sola una flor,
Al recer jaspiat de la carena
Amb tota la seva explendirositat i bellesa.


Sola i nogensmenys altiva, imponent



Aïllada, solitària i única,
Mai ningú la de veure Pel seu plàcid deler



Però ella brilla magnànima

I contribueix sinergèticament

A embellir i fer créixer el món

Indiferent al jaumetar de grills i escarabats

I s’eleva en munt de grillons



Malgrat detestava envers entotsolar-se,
Fins i tot així,
sense companyonia de Ses germanes.
Fulgura centellejant irradiant,
emanant Amor, nutrients i flaires.....

...que ella de nou reb i s'enfila
famejant i assedegada

Comentaris

  • cant a una flor[Ofensiu]
    Atlantis | 02-05-2025

    El poema d’un cant a una flor, situada al mig de la muntanya, m’ha agradat molt, malgrat m’has fet buscar algunes paraules al diccionari com ara: herbassars, pradells i feixes... Això m’ha fet enriquir el meu vocabulari.

    Algunes majúscules enmig del vers com ara Pel, Ses, Amor, o el començament del vers, així com la disposició dels versos en la quarta estrofa( que no sé si és expressament o una falla de clicar, ) m’han dificultat la comprensió del poema, que un cop llegit un parell de vegades he pogut assaborir i gaudir de l’oda a la flor