DARRERE LES PARAULES

Un relat de: lantusset
Darrere les paraules,
mons per vestir,
mons per despullar-te
i sentir.
Els mots ho han dit,
el que pensaves,
el que no et lleves del cap
com en una escopinada.
Altrament són camins
que defineixen la conducta,
un acord de possible reconciliació,
o una esperança grisa, d’autoengany.
Els mots no se’ls enduu el vent
així com així,
sinó que són flames ardents
d’un llum antic que torna a aparèixer,
que ens hi confiem perquè caiem
a l’abisme des de fa tantes generacions,
i necessitem un suport fidedigne
que doni cobertura a les nostres pors.

Comentaris

  • Aclariment[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 04-06-2021


    Ep! que no és que la teva poesia no sigui bonica ni entenedora i que no m'agradi, eh! És que jo sempre maldo per treure tot l'entretrellat d'allò que llegeixo i sovint em costa.
    My faut
    Abraçades

  • les paraules diuen allò que volem dir?[Ofensiu]
    Atlantis | 03-06-2021

    A vegades les paraules no acaben de dir el que realment sentim. Potser una expressió del cos o bé un gest pot ser més clar. Ho dic jo que m’agrada fer poemes que volen expressar allò que sento.

    Et deixo un trosset d’un poema de Joan Margarit que m’agrada molt i que comença com ara el teu poema:

    Darrere les paraules només et tinc a tu.
    Trist el qui mai no ha perdut
    per amor una casa.
    Trist el qui mor envoltat de respecte i prestigi.
    Jo em crec el que passa en la nit
    estrellada d'un vers./em>

    Un gust llegir-te.

  • Buscant el sentit[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 02-06-2021 | Valoració: 8

    No he acabat de treure l'entrellat del valor que dones a les paraules, principalment en els últims versos


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

lantusset

5 Relats

10 Comentaris

362 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00