Cuina de disseny

Un relat de: Vicent Llémena i Jambet
Ahir vaig pensar en sopar fora de casa amb la meua dona i la vaig portar a “Le petit buffet de l'amour”, un restaurant de menjar de disseny, les darreres tendències en cuina s'ofereixen als bocabadats comensals.
Ens van acomodar només entrar a una xicoteta taula´i ens portaren ràpidament els fulls del menú, vam triar “Délice de cochon a la fleur”, una veritable delícia, si més no per als nostres ulls.
El plat consistia en un fetus de porquet al que li havien clavat una flor de llarga tija, i al pètal central de la qual hi van posar un tros de mantega tot fent de cara amb uns ullets amb tinta de calamar.
Després de dur-nos el plat, la meua dona i jo ens vam quedar extasiats tot mirant-lo, una meravella estilística per als nostres grollers cossos.
Al capdavall era menjar, ens vam dir, tot i que vam estar-nos deu minuts parlant-ne i intercanviant impressions, fins que va arribar el cambrer per segona vegada:
_Els ha agradat als senyors?
_Doncs, jo ... jo crec, que sí.
Vaig contestar-li tot pensant que aquest minúscul menjar era també per a consumir-lo amb l'esperit.
El cambrer se'ls va emportar i va deixar-nos el compte damunt de la taula sobre una safateta per si volíem donar-li una propina; tres-cents quaranta euros.
Vam eixir d'aquell restaurant havent sadollat la fam de l'esperit, però vam haver de ficar-li mà a una truita de creïlles que duia la meua dona a la bossa de mà que era per al nostre fill, tanta era la fam tangible que teníem, al qual li tocaria aquesta nit aguantar-se una mica la seua grollera gana fins que en arribar a casa li férem novament el sopar, el nostre vulgar sopar del que s'haguera avergonyit fins el personal de la neteja de “Le petit buffet de l'amour”.

Comentaris

  • Naturalisme histriònic![Ofensiu]
    Declivi Decliví | 18-10-2012 | Valoració: 10

    Primer m'has fet recordar en Leopoldo, després ja t'afirmes com un autèntic escriptor de novel.la naturalista de la qual anem tan mancats. Enhorabona!


    Sergi : )

  • Confondre la novetat amb l’essència[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-09-2012 | Valoració: 10

    Jajajajaja!!!
    Al teu narrador li passa el mateix que a tants d’altres que es deixen arrossegar per les tendències de les modes que confonen la novetat amb l’essència... i així els hi va!

    Broma a banda, efectivament el relat retrata una situació molt contemporània, i que no tothom sap contemplar amb el teu sentit de l’ humor.
    Caldria fer-nos-ho mirar, i tant... abans que sigui tard!

    Gràcies pel somriure fresc i clar que m’has fet néixer, amic Vicent, tot just ara que ha començat la tardor i la llum s’entristeix, i el cel s’enfosqueix, i el dia s’escurça... el necessitava!

    T’envio una abraçada clara i fresca per celebrar el nostre retrobament en aquest espai que compartim,
    Unaquimera

  • Quins couchons![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-08-2012 | Valoració: 10

    Redéu, m'has fet patir descrivint tan rebé el vostre sopar del pobre garrinet. I aquells ulls de tinta de calamar! I 340 euros! Sort de la truita de creïlles, tan casolana, tan rebona, tan tan!Ara Vicent, amb la quantitat de bon menjar que teniu per aquí, a qui se li acudeix menjar no sé quin couchon a la puturruà! Tinc una parella d'amics d'Alboraia, afeccionats a la cuina valenciana i recordaré sempre el darrer sopar que ens van oferir. Cuina bona, bona cuina valenciana i deixem que els couchons creixin i no ens els toquin! Un plaer llegir-te de nou. Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Llémena i Jambet

Vicent Llémena i Jambet

35 Relats

192 Comentaris

32865 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
El meu bloc és: El Primer Home. Volta de guant a la filosofia. Vaig nàixer al 1964 a València, al barri de Russafa i moriré, bé ja ho sabreu, sóc un treballador xic per a tot que li ha picat allò d'escriure i escric de tant en tant, tinc alguns contes i assaigs i m'agradaria publicar-ne alguns en esta plataforma literària. Comenteu els meus relats encara que siga críticament, vos necessite i vullc aprendre a escriure. Citant Pep Roig "...camino a anys llum de la teva pròpia llum..." i "...el teu silenci tan poc breu no em permet ni respirar...", el meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet, el darrer i definitiu, mon pare em deia amorosament "llémena" per la meua curta edat i també en referir-se al meu germà i a mi ens deia els seus "jambets" i els seus "gafarrons", d'ací el meu nom a relats. M'agraden els escacs, el meu jugador preferit es Aaron Nimzowitch, en literatura m'agraden autors com Jean-Paul Sartre, Albert Camus i tot l'existencialisme francès fins i tot el primer existencialista com era Kierkegaard, tota la novela del segle XIX francès i el romanticisme alemany, castellans m'agraden García Lorca, és clar el segle d'or del castellà, i Antonio Machado, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, dels "actuals" Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Gala, Pío Moa, etcètera, dels hispano-americans Borges, Cortázar, Neruda, Gabriel García Márquez, sobretot el realisme màgic, també Isabel Allende, Miguel Ángel Asturias, etcètera, i dels de la terra els del segle d'or del valencià, i Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ferran Torrent, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monzó que és la meua inspiració, Enric Valor, Carme Riera, Carles Recio i Alfaro, etcètera , en filosofia m'agraden els filòsofs de la sospita Marx, Freud i Nietzsche, també Darwin, tot i què sóc més partidari de Lamarck per la meua influència psicoanalítica, el meu filòsof preferit és Sòcrates, entre molts d'altres, m'agrada l'assaig en general, el futbol, el meu equip és el Valéncia i també m'agrada la psicoanàlisi. En música clàssica, autors com Schubert i Mahler i també Chopin, i de temàtica nacionalista el valencià Joaquim Rodrigo o Smetana, de Wagner m'agrada Tristà i Isolda i en música de cantautors Georges Brassens, Lluís Llach, Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet, Sabina i Luis Eduardo Aute. En informàtica sóc dels mig romàntics als que li agrada conjuminar allò pràctic amb allò ideal i tinc l'xp amb el service pack 3, espere que molts anys si el mercat ens deixa, com també la versió Suse 12 del Linux a una partició del disc dur, pero el que més m'agrada per sobre de tot és una bona conversa amb un cafè i una cigarreta, però semrpe viscuda des del discurs de l'analista, així doncs deixe fora l'histèric, el de l'amo, el capitalista i l'universitari per a fer-los servir de tant en tant, ah! i els meus polítics preferits Winston Churchill i Léon Blum.


"A vosaltres ebris d'enigmes que gaudiu amb la llum del crepuscle" Aixina parlà Zaratustra. F. Nietzsche.
"Vaig créixer al mar i la pobresa em va ser fastuosa; després vaig perdre el mar i aleshores tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable". Albert Camus, del llibre El verano/Bodas.
"Hay mujeres en Génova cuya sonrisa he amado durante toda una mañana, no volveré a verlas evidentemente, nada hay más simple, pero ninguna palabra podrá apagar la llama de mi pena" Albert Camus, del llibre El revés y el derecho.
"Jo maleeixo ço que atreu i ensiborna l'esperit i, fent-se'l seu, el té bandit en una vall de plors; i maleeixo l'opinió enlairada que hom té de si mateix, els mirallets i somnis de fama i de conquesta, i la possessió que ens afalaga: muller, fills, servidors; i el treball i la paga esperonant-nos vers l'ardida gesta o estovant el coixí d'un llit platxeriós; i maleeixo el suc del raïm xardorós, la il·lusió divina, i la fe i l'esperança, i encara més a la paciència mansa!
El transitori és sols paràbola. Ací es performa el que ens mancava; l'indescriptible esdevé un acte aquí; atrets som tots els homes de l'Etern Femení".
Faust- Goethe.
Ara vull fer un xicotet homenatge al cinema, i en especial a aquella gran pel·lícula, Blade Runner de la qual una de les seues frases ens valdria a tots nosaltres, doncs cada individu és únic, aïllat i desconegut, i tots som esclaus, tots fracassem, tard o d'hora, com diu Margueritte Yourcenar en Memories d'Adrià, ... davant d'un fill massa estimat, .. la malaltia... la vellesa...finalment davant la mort, després les nostres gestes, els nostres amors, les nostres guerres, la nostra mateixa mort, moriran amb nosaltres després d'una xicoteta pròrroga. Hui no pense ben bé aixina, he trobat l'amor i amb ell l'Eternitat, que no la seua il·lusió.
Son les darreres paraules de Batty, un replicant abans de morir:
Es toda una experiencia vivir con miedo... ¿verdad?
Eso es lo que significa ser esclavo
Yo... he visto cosas
que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas
más allá de Orión,
he visto rayos C
brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tannhäuser
Todos esos momentos
se perderán en el tiempo
como lágrimas en la lluvia
Es hora de morir.
És molt paregut a aquells versos de Federico García Lorca en Poeta en Nueva York i la seua Oda a Walt Whitman:
Mañana los amores serán rocas y el Tiempo
una brisa que viene dormida por las ramas.
Por eso no levanto mi voz, viejo Walt Whitman contra el niño que escribe nombre de niña en su almohada.
Xicotetes joies que m'aborronen la pell. Magnífiques.