Cròniques de l’alter ego [3]: Una tarda inoblidable

Un relat de: rautortor

Després de l’ensurt del dia anterior, en Watson tornà amb la voluntat d’alleugerir la meua angoixa. Em coneixia prou bé -o això semblava- com per convertir cada trobada en una aventura i, com sempre, absolutament meua.
Avui vestia pantalons curts i espardenyes de vetes que em recordaven els meus deu anys, quan qualsevol fet es podia convertir en una proesa.
De seguida em féu entrar dins la bombolla prodigiosa del meu poble. Em recordà els passejos a pèl a pèl tot explorant les tolles de la sèquia, les tardes de pesca a la bassa de la sucrera o les expedicions per la bultra i llera del riu Farfanya; les sortides per l’horta a collir fruita d’amagat sempre amb l’ai al cor i aquelles batudes pels serrals a la cerca de metralla que canviàvem per quatre rals al drapaire del poble; i els jocs de guerra a l’era del Valeri abillats de soldats amb cascs, baionetes i pistoles de debò, atuells que algú havia oblidat o amagat als coberts de les eres...
De sobte s’aturà. I, en veure’m amb cara d’estranyesa, digué:
-Ei, ara et toca a tu. Recordes aquella excursió a Santa Creu?
-I tant!

Devia ser a finals d’abril. Els mestres ens havien portat a unes prospeccions de petroli. Bocabadats, seguíem tot el procés i ovacionàvem cada detonació. Fins que, aclarit el misteri, uns quants vam fer cap a un tossal on, segons deien, hi havia hagut unes trinxeres. Fou allí que la vaig veure, preciosa, perfecta. I, sense dir res, me la vaig ficar a la butxaca. De tornada al col·legi la vaig ensenyar i algú ho va xerrar al mestre. Aquest m’exigí que la hi donés. En veure-la, em cridà tot esverat:
-Animal! Això és una bomba de mà!
-Ja ho sé...
, vaig contestar atemorit.
De continent, l’agafà i la va dipositar amb molt de cura al peu de la serra. En aquell moment algú va fer, Bummm! Llavors el mestre deixà anar un sonor renec entre la riallada general.

A causa del soroll, obriren la porta. Allí estava jo, cofoi, assegut a terra fent rotllana amb coses meves al voltant del llum de la tauleta de nit.

Comentaris

  • BOMBA SORPRESA![Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-01-2021 | Valoració: 10


    Vaja, que interessant està aquest relat d'aventures, en el qual hi ha de tot un poc i al final hi ha una bomba sorpresa, en la que tots es van quedar bocabadats.
    Enhorabona, Rautortor.
    Salutacions i cuida't...
    PERLA DE VELLUT

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

139879 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen