CRÒNICA D'UN VIATGE...ANUNCIAT (3)

Un relat de: Prou bé
Dia 3

Ja tenim una rutina: esmorzar junts a primera hora. Anem arribant i tots demanem allò que ve de gust. Jo “litres” de cafè amb llet, no puc menjar res.
Avui tenim tiquets per anar al SUMMIT ONE VANDERBILT Les millors vistes de Nova York, anuncien i… plou!
L’edifici espectacular, miralls, vidre alçades impressionants d’un pis a l’altre, grans finestrals… una performance en una de les sales amb boles platejades que, talment com globus, hi pots jugar.
I les vistes, la joia de la corona del gran mirador? Doncs una boira molt espessa ho tapa tot! Frustració total! Intentem canviar les entrades per un altre dia i… negatiu! Podem fer-ho si afegim el 50% a l’import que ja havíem abonat!
Marxem enfadats, encara plou. No és dia de caminar carrers. Decidim anar al MOMA. No estava en les previsions de tots, però la climatologia obliga.
Una visita que agrada a tothom, incloent-hi una passada per la botiga.
En sortir ja és hora de fer un petit refrigeri i trobem un gran establiment de tacos, burritos i wrapps. És com un mercat amb parades de menges diferents i, bingo!, n'hi ha una de batuts i smothies on entre el T. i la M. m’aconsegueixen un batut immens i genial.
Un cop peixats, sortim al carrer i ha parat de ploure!
Ens separen en dos grups. Nosaltres volem tornar passejant a l’hotel i se’ns ajunten el J.y, la R.u i la D. Passem per davant de la Central Station i entrem en un mercat! És com si estiguéssim al mercadet de l'Illa Diagonal. Aquí la D. aprofita per fer una compra… un regal que vol fer.
Aquest vespre toca Hamburgueseria! El F. en coneix una, P.J. CLARKE’S, i ha reservat. Es considera la més antiga de N.Y.i té molt caràcter. Les hamburgueses fantàstiques. M'atreveixo a menjar-ne! (Ho he pagat amb més llagues i més dolor, però no podia no menjar-ne).
La D. li regala la “mona” al N.
Tornen caminant a l'hotel i alguns aprofiten per fer un billar.
No ho havia dit encara, però al costat de la sala on descansem hi ha un billar! Han fet diverses partides el T. el N.>, la M., el F. … Junts i separats… una distracció més mentre fem temps…
I a descansar que el día ha estat intens i demà… hem de seguir!


Dia 4

Comencem el dia esmorzant, els qui poden. Jo amb més litres de cafè amb llet. Les fantàstiques hamburgueses d’anit han deixat el seu llegat!
Bé fa molt bon dia, un cel clar i l’airet de la matinada no falta.
Avui tenim un pla bastant apretat.
Comencem per agafar el metro i ja tenim tres de les coses imprescindibles a fer a Nova York. En queden dues que si tot va bé les aconseguirem avui!
Arribem al Financial District. Fem una passejada pel barri. La Borsa, l’Edifici Trump, gratacels d’oficines i… els carrers més antics de la ciutat, els carrers que van ser l’assentament dels primers colons i el naixement de la New Amsterdam. Continuem caminant i passem per davant del “toro” a qui cal tocar-li els testicles per obtenir felicitat. Una llarga cua per tocar i fer-se la fotografia turística… passem de llarg.
Ens dirigim cap a la ZONA 0.
Tret dels més joves, que encara no havien nascut, tots tenim molt clar on érem i que fèiem en el moment dels impactes a les torres bessones l’onze de setembre del 2001.
És emocionant, veient els forats, pensar en les vides que es van esfondrar aquell dia.
Ens dividim. Alguns volen visitar el museu memorial i d’altres anem al World Trade Center, a reposar una estona i fer un beure.
Després cal posar-nos d’acord en si agafem el ferri per anar a State Island. És un altre dels imprescindibles per veure l'ESTÀTUA DE LA LLIBERTAT I L’ILLA D’ELLIS des de prop. Hem decidit anar-hi. I camí a l’embarcament acomplim (els que poden) un altre dels imprescindibles, menjar un Hot Dog a peu de carrer, el carretó és de la cadena NATHAN’S, una de les més antigues de la ciutat. Va començar el 1916 a Coney Island, a un local emblemàtic, que encara existeix.

Fem cua per pujar al ferri. En ser el mitjà de transport dels treballadors que es desplacen des de State Island cap a la resta de comtats cada dia, hi ha una cua important, però la barcassa és gran i hi cabem tots.
Anem i tornem i el que volíem ho hem aconseguit.
Malgrat el Hot Dog hi ha gana i el F. parla d’una taquería, LA ESQUINA, i cap allà anem.
A la tarda, tot passejant, ens arribem al Soho a la botiga del MOMA, alguns volen fer shopping.
Ja cansats… taxi i cap a l'hotel, la sala i el billar ens espera.
Aquesta és la primera nit que no tenim reserva de restaurant, però la sort ens acompanya i en trobem un de bona cuina asiàtica a prop.

(Seguirà)

Comentaris

  • Nova York, món amour va van [Ofensiu]

    No és gens fàcil anar tots a una i més quan es barregen joves i grans. Però capto que tot està força planificat o si més no hi ha entesa entre ambdues bandes. A vegades tampoc cap veure-ho tot i millor deixar-se portar...A poc a poc vaig llegint els teus magnífics relats en forma de cròniques de viatge. Enhorabona.

  • Vistes de Nova York. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-05-2025

    Hola: Prou bé.
    Aquesta tercera crònica d'un viatge és molt ben redactat i interessant i així també depurada literatura, que ressalta tota aquesta crònica d'un viatge.
    El pla que proposes està molt ben interessant.
    Cordialment.

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

170 Relats

1602 Comentaris

77929 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com