Cremaet

A Castelló tenen un secret ancestral.
Diví. Ple de goig, amor, plenitud i saviesa.
Que t'arrossega a un plènum indesxifrable.


Et rius de les estupideses de les paraules, la pobresa que arrosseguem, plegats. Pobres que sóm. De les seves mancances i limitacions.

Paraules i mots plenes de connotacions i brètolades, que mai abastaran el sentir humà.....
amb tota la nostra complexitat, i fluctuant a més a més.


Paraules de foc que hem perdut. I captaires espigolem mots perduts i buits que ens facin vibrar de nou.

Paraules ermes i exànims que parlem avibracionals
que no lleven ni un trist bri de floc de serradures de WC de gat.

Paraules creadores, plenes de potència i creació, que ens van sostraure.

Aqueixes paraules que el sembrador dominador globalista de misèries, mancances i pobresa en van arrossegar plegats perquè ells tinguessin la il·lusió de dominar. Amb la seva misèria absoluta i ignorància plena.

El cremaet de ron

Heu tastat el cremaet de ron?

Bufa. Us plany la vostra dissort.


Pobles discrets.. Amagats. Que tothom ignora per la seva ignorància.
Encara mantenen un secret ancestral,
que els ignots i ignorants humans desconeixe´m.

Les seves cremaets divines de ron. Les prens a ran de platge molt millor.

Amb ell tornes a nàixer. A viure.
A recobrar el significat i formes dels mots.

El cremaet

Aquell que encara el lleva de misèries i cadenes, i et fa renàixer.
Que seríem sense aquell secret ancestral castelloní germà?

El meu ple amor als meus germans de Castelló. En espacial a la Costera, Marina i Maestrat.

Gràcies, germans. Per aquest secret après. Espaïet xicotot ple d'emocions creixo.

Gràcies cremaet. Germà d'havaneres i cremats amb músiques ran de platges, amb el toc especial dels castellonencs del País Valencià.

El meu País.