Cercador
Coses de la nostra llengua
Un relat de: Joan_S- Compartir:
Coses de la nostra llengua! Fa uns dies vaig voler felicitar una corredora que ha fet la seva primera marató. En felicitar-la li vaig enviar el següent missatge: “Núria, per mi passes a ser un de les meves heroïnes maratonianes de qui vull seguir l’exemple”. Un missatge que és sentit i que estic molt content que l’hagi assolit ja que pot ser és una de les fites que moltes de les persones que correm tenim al cap.
Però de sobte, en fer-ho, em va venir una inquietud: la paraula heroi queda molt clar què vol dir. Però la paraula heroïna no és tan clar i depèn del context. Davant la inquietud que vaig sentir un cop enviat el missatge, em vaig posar ràpidament a la cerca del significat del que em temia podia haver escrit malament. Aquest cop vaig anar a Wikipedia i aquest diccionari diu el següent: “Un heroi o heroïna (en femení) és la persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia. També es fa servir en sentit ampli per referir-se als protagonistes de qualsevol ficció. Hèracles el més famós dels herois grecs representat en un manuscrit medieval lluitant contra un drac. En l'origen, un heroi era el personatge de la mitologia grega que sense ser un déu (i per tant mortal), era capaç d'obrar prodigis i activitats fora de l'abast humà ordinari”.
Però heroïna, escrit exactament igual en llengua catalana, també té un altre significat: “L'heroïna (també coneguda com a diacetilmorfina, DCI o diamorfina) és una droga il·legal a la majoria dels països del món i, a més, és considerada una de les més addictives. Pertany a la categoria dels opiacis, entre els quals pot considerar-se la més abusada i la d'acció més ràpida”.
Constatada la igualtat de la paraula per a referir-nos a dues coses completament diferents, vaig voler saber quin nom tenia aquest fenomen en el món lingüístic. Doncs resulta que seguint de nou Wikipedia se li diu “homonímia (del grec homo-, "igual", i -onoma, "paraula")”. I es tracta d’una “relació lèxica que s'estableix entre dos homònims, és a dir, paraules que presenten identitat formal (fònica ó gràfica) però que són semànticament diferents. En altres paraules la qualitat que es dóna en una llengua o idioma quan existeixen paraules que tenen un significat diferent, malgrat que s'escriuen o pronuncien igual”.
Un cop feta aquesta recerca, em vaig quedar tranquil i feliç, vaig felicitar a la Núria per ser un exemple per a mi com a corredora i com a persona. I ben segur que posar l’adjectiu d’heroïna al costat del nom de la persona felicitada no dóna lloc a cap dubte a qui coneix a l’esmentada persona.
Però és que a vegades m’agrada jugar amb les paraules. I jugant amb les paraules m’imagino el que ha viscut la Núria tot preparant aquesta cursa i fent un quilòmetre darrere l’altre. Ella anava preparant la cursa seguint sempre la mateixa línia de treball, un treball que l’havia de portar a creuar la línia de la meta havent aconseguit la meta que havia somiat. Durant tota la cursa, tot corrent sentia com un corrent d’energia donava força a les seves cames i la impulsava a fer millor marca a mesura que s’anava apropant a la marca dibuixada al terra que li deia que ja arribava. La meta que s’havia proposat ha estat aconseguida en trepitjar la línia de meta. Ha estirat el límit de les seves forces, ara podrà estirar els músculs, relaxar-se, i amb el cor ben net gaudir netament d’aquest moment immens.
Però de sobte, en fer-ho, em va venir una inquietud: la paraula heroi queda molt clar què vol dir. Però la paraula heroïna no és tan clar i depèn del context. Davant la inquietud que vaig sentir un cop enviat el missatge, em vaig posar ràpidament a la cerca del significat del que em temia podia haver escrit malament. Aquest cop vaig anar a Wikipedia i aquest diccionari diu el següent: “Un heroi o heroïna (en femení) és la persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia. També es fa servir en sentit ampli per referir-se als protagonistes de qualsevol ficció. Hèracles el més famós dels herois grecs representat en un manuscrit medieval lluitant contra un drac. En l'origen, un heroi era el personatge de la mitologia grega que sense ser un déu (i per tant mortal), era capaç d'obrar prodigis i activitats fora de l'abast humà ordinari”.
Però heroïna, escrit exactament igual en llengua catalana, també té un altre significat: “L'heroïna (també coneguda com a diacetilmorfina, DCI o diamorfina) és una droga il·legal a la majoria dels països del món i, a més, és considerada una de les més addictives. Pertany a la categoria dels opiacis, entre els quals pot considerar-se la més abusada i la d'acció més ràpida”.
Constatada la igualtat de la paraula per a referir-nos a dues coses completament diferents, vaig voler saber quin nom tenia aquest fenomen en el món lingüístic. Doncs resulta que seguint de nou Wikipedia se li diu “homonímia (del grec homo-, "igual", i -onoma, "paraula")”. I es tracta d’una “relació lèxica que s'estableix entre dos homònims, és a dir, paraules que presenten identitat formal (fònica ó gràfica) però que són semànticament diferents. En altres paraules la qualitat que es dóna en una llengua o idioma quan existeixen paraules que tenen un significat diferent, malgrat que s'escriuen o pronuncien igual”.
Un cop feta aquesta recerca, em vaig quedar tranquil i feliç, vaig felicitar a la Núria per ser un exemple per a mi com a corredora i com a persona. I ben segur que posar l’adjectiu d’heroïna al costat del nom de la persona felicitada no dóna lloc a cap dubte a qui coneix a l’esmentada persona.
Però és que a vegades m’agrada jugar amb les paraules. I jugant amb les paraules m’imagino el que ha viscut la Núria tot preparant aquesta cursa i fent un quilòmetre darrere l’altre. Ella anava preparant la cursa seguint sempre la mateixa línia de treball, un treball que l’havia de portar a creuar la línia de la meta havent aconseguit la meta que havia somiat. Durant tota la cursa, tot corrent sentia com un corrent d’energia donava força a les seves cames i la impulsava a fer millor marca a mesura que s’anava apropant a la marca dibuixada al terra que li deia que ja arribava. La meta que s’havia proposat ha estat aconseguida en trepitjar la línia de meta. Ha estirat el límit de les seves forces, ara podrà estirar els músculs, relaxar-se, i amb el cor ben net gaudir netament d’aquest moment immens.