Contes de Santa Coloma: Ismael i Jo: Realitats i Creences

El meu pare treballava molt, i el que volia era poder arribar a casa i no haver-se de preocupar per res que no fos sopar i dormir.



-Mira la tele hijo, eso es un hombre de verdad, y no los maricones que hay hoy en día.



La paraula homosexual no estava molt introduïda quan jo era jovenet, s'utilitzaven altres com "Maricon" "Bujarra" "Marieta" "Sarasa" paraules despectives que descrivien una classe d'homes, que pels que les deien, mai ho serien.



-Ei Pato! Estas empanat.



Em va dir l'Ismael mentre mirava al Riu Besós.



-Empanat t'has quedat tu, amb el gol que t'he ficat aquest matí.

-Serás capullo.



En va començar a fer pessigolles i van batallar de broma sobre la gespa del riu.



De cop i volta vam parar, i ens vam mirar als ulls, en un d'aquells silencis íntims en els que no fa falta dir res, i a la vegada, es diu tot.



Vam somriure.



-Tengo mezquita.



L'Ismael va marxar, i abans de sortir de la gespa del riu, que separava aquest de la carretera em va mirar, i va somriure.



Amb l'edat t'adones, que aquests moments són els millors de la teva vida.