Contes de Santa Coloma: Ismael i Jo: Quan vaig coneixer Ismael.

Crec que va ser al començament de l’estiu, jo acaba d’arribar a la ciutat de Barcelona, la típica situació, fill de pares castellans que arriben a Barcelona a la recerca d’una vida millor.
El meu pare era oficial de primera, s’encarregava de fer càmeres frigorífiques a un espai enorme que anys després nomenarien ‘’Mercabarna’’.
La mare era dona de la neteja, i treballava netejant escales, cases, tendes... Tot allò que li procurés un plat a taula.
- Aquí tendremos una vida major...
- Todo lo que hacemos, lo hacemos por ti...
Aquestes eres les frases dels meus pares quan arribaven cansats de la feina, en aquells moments en els no sabies si arribarien els crits, les baralles, o simplement els riures.
Recordo que cada matí en anar a l’escola, passava per la Mezquita que hi havia just al costat de creuar el pont per que separava la nostre barriada de la resta de Barcelona.
Va ser en aquell moment quan vaig descobrir el que era l’islam... Va ser en aquell moment... Quan vaig conèixer l’Ismael.