Contes de Santa Coloma: Ismael i Jo: Pecat Original.

La força de la religió sempre va estar molt present a la nostra infantesa, no com a un motor d'acció social, sinó més aviat com a un ésser invisible que circulava pels nostres caps.



Per mi, era el pare de la parròquia, el mestre amb el qual fèiem catequesi per més tard fer la comunió.



Per l'Ismael era l'Iman, i la mesquita.



Acabàvem d'acabar la classe d'educació física, i l'institut ens obligava a dutxar-nos en acabar, ja que la mala higiene provocava en l'ambient una olor pestilent, fruit de la suor i les hormones adolescents.



L'Ismael i jo vam ser els últims a arribar al vestuari, ja que érem els encarregats de recollir el material utilitzat a la classe.



Mai havia vist despullat a l'Ismael.

Recordo que tenia la pell morena, i una petita marca de naixement al costat del maluc.



Ell també em mirava.

Érem dos "voayers" aficionats.



El penis de l'Ismael es va començar a aixecar, i com a resposta, el meu va actuar de reflex del seu.



Els dos ens vam mirar molt estranyats i nerviosos, i sense dir res, vaig començar a masturbar-me.



-¿Qué haces?

-¿Es que nunca te has hecho una?



L'Ismael em va mirar confús i va començar a imitar-me.



Uns minuts després, precedit d'una petita tensió a les cames, i un gemec de plaer, l'Ismael va ejacular.



Segons després, mentre es netejava, i amb un gemec, ho vaig fer jo.



Els nostres cossos nus, i un somriure compartit, van finalitzar aquell episodi.