Contes de Santa Coloma: Ismael i Jo: Dia d'escola.

- Què feu allà dintre?

-Que dices?

-Que, que hacéis ahí dentro?

- Rezar... Entre otras cosas...

-No te gustaría más estar en otro sitio?

-Se puede hacer de todo si te organizas.



Vam anar junts a l'escola... L'Ismael era el fill d'un marroquí que havia vingut a Espanya a la recerca d'una vida millor, suposo que aquest és el motiu pel que una persona marxa d'un lloc a un altre, millorar, avançar...
Era de la meva mida, moreno, i recordo que em van fascinar els seus ulls, ja que eran del marró més clar que jo havia vist mai.



- ¿Una carrera?



Vam anar corrents cap a l'escola, qui ho diria que en aquells dies l'odiàvem tant aquell temple de l'ensenyament...



Vaig presentar l'Ismael als meus companys, el miraven com quan veus un falcó volant al cel, meravellat, però a la vegada atent, ja que no saps quin serà el seu pròxim moviment.



-Ismael y Xavi conmigo, y tú Lucas, con Carlos y Guille.



Quina pallissa ens va donar...



- Eres bueno cabron...

-No es eso, es que vosotros sois muy malos.



Aquesta frase va fer que es despistés, i li pogués treure la pilota.



- Estate siempre alerta Aladino.

L'Ismael va riure.

- Ho estaré... Pato Donald... ¿Se dice así?