Cercador
Confidències nocturnes
Un relat de: Xavier Valeri Coromí-Per estar al vostre costat una nit més “La Nit de les Confidències” de Ràdio 10, l’emissora de l’Espígol, -deia l’Aloma Dubert d’una vintena d’anys. Per a cada oient la veu de l’Aloma era la de la noia dels somnis que sabuda de la seva condició deessa imaginària exigia facultats heroiques al pobre aspirant.
Allunyat de qualsevol semblança amb els herois antics, en Salvi no havia gosat trucar mai al programa, perquè el telèfon estava al menjador al costat de l’habitació dels seus pares i perquè tampoc tenia res a dir.
L’Aloma va adequar els cascs a l’espectacular cabellera arrissada i va fer senyal al control perquè posés “Boig per Tu” . El noi que des del bar no podia arribar fins a ella existia en moltes persones, però en Salvi era un dels primers en la llista de servils i acabats que veien la llum al fons d’una copa. Amb el coixí doblegat sota el clatell, en Salvi escoltava la cançó de Sau com si fos un himne a la deessa dels seus ulls.
L’Aloma va veure el senyal de trucada que li feia el control, va alçar les parpelles i els seus grans ulls negres van brillar. Es va tallar la cançó i es va encendre el llum vermell.
-Hola soc en Pere Viern de Sant Climent d’Aiguanegra truco per si em pots posar “Podré tornar enrere” de Sopa de Cabra.
-Hola Pere! Com anem?
-Bé. Crec que no la podré oblidar mai, però cada vegada ho porto millor.
-Què et diuen els amics?
-Que vagi per una altra.
-Però tu no et rendeixes.
-De moment no. És que la veig com es passeja davant meu i com em mira de reüll.
-I quan tu t’hi acostes?
-Doncs no gaire cas.
-Molt bé Pere, perquè truques? No tems que si li dediques una cançó encara se’t posi més complicat. Per què no proves d’esperar-la amb un ram de roses i una capsa de bombons?
-No hi havia pensat mai. Potser ho faré.
-Ai els homes... Que sempre se us ha d’ajudar. Poso la cançó?
-Sí, sí ara ja he fet el pas.
-Doncs per a tots vosaltres i sobretot per l’Arlet Galerí de Sant Pere de l’Olivet. “Podré tornar Enrere” de Sopa de Cabra.
En Salvi va escoltar la cançó que parlava de gent malferida d’amor que plorava de ràbia a un nom inexistent i cridaven “Podré tornar enrere. Quan sigui massa tard”. Un cop escoltada la protesta dels enamorats, en Salvi va pensar que el futur és la foscor i que el negre era el color de la seva bruta i sagnant bandera, però que ell no es rendiria i somiaria il·lusions.
Així que va sentir son, es va girar i va quedar adormit. Al matí, va tornar a posar la ràdio per escoltar el programa despertador de Ràdio 10 “Entre llençols”, conduït per Vicenç Jordana i Sira Martí. Parlaven del trànsit a l’Espígol, petita ciutat de trenta mil habitants que era capital de comarca. En Salvi es va llevar amb el cap posat en la veu de la Aloma i amb les seves recomanacions. Va pensar que havia de conèixer la locutora de Ràdio 10, però havia d’anar a treballar. Quan va haver sortit de la feina, se’n va anar a la cafeteria l’Esquirol Roig que era freqüentada pels treballadors de Ràdio 10. Es va asseure a la barra i va demanar una cervesa. A aquella hora, a la cafeteria, hi havia poca gent: una dona d’edat que bevia un batut de xocolata i es menjava un croissant i un senyor calb amb americana i corbata que es prenia un cafè amb llet. Va entrar una noia arrissada, baixeta, pleneta i amb ulleres, però bonica. La noia es va asseure al costat d’en Salvi. A pesar que la noia no era agraciada, en Salvi va sentir una foc que li va envermellir les galtes, però no li va venir cap girament de ventre ni se li va disparar el cor fins al límit del col·lapse.
-Què voldràs Aloma -va demanar la Lara Martínez, una jove cambrera de rostre ovalat, ulls blaus i cos espectacular.- El de sempre una Coca Cola i un mini de truita.
En Salvi Gurt va sentir com un foc li encenia el cap, però va posar-se a respirar a ritme i es va beure un glop de cervesa. Era l’Aloma Niubó, la locutora de les confidències nocturnes. En Salvi es va girar, va mirar l’Aloma i sens dubte no era com ell havia imaginat.
-Segueixo el teu programa -va dir en Salvi, somrient.
-Ha sí? -Va respondre contenta l’Aloma. Mira que hi poso tot el cor. M’agrada ajudar la gent.
-T’escolto cada dia abans de dormir-me. Veig que hi ha molta gent torturada i tu ets molt sensible a les seves necessitats.
-Son malalts d’amor. És l’edat. Quan no saben què demanar, jo sempre tinc una cançó que els calma.
-En saps molt Aloma.
-I, tu qui ets?
-Soc en Salvi Gurt, un noi força sensible que també necessita companyia.
-Molt de gust Salvi, l’Aloma va estirar el coll i en Salvi li va fer un petó a cada galta.
-I, tu a què et dediques.
-Al metall, però no a la música, soc manya des dels setze anys que treballo en el taller de Metall bo, una fàbrica de màquines i motors molt coneguda.
-I, tant. Una feina molt interessant.
-Mira... Es fa el que es pot. I hi ha això.
-I segueixes els meus consells.
En Salvi es va aixecar, se’n va anar al penjador, on havia deixat la jaqueta i va treure de una butxaca una petita capça de bombons vermella decorada amb dues roses vermelles. L’Aloma el seguia amb la mirada somrient.
-He seguit el teu consell. Així sí vols? Demà et tornaré venir a veure aquí a la mateixa hora.
-Pobre de tu si no vens -va dir l’Aloma, nerviosa i somrient, mentre allargava el cap perquè el Salvi li fes dos petons més. L’Aloma va sentir com el cor se li disparava i el cap li enrogia.
FI.
Comentaris
-
Gràcies[Ofensiu]Nua Dedins | 31-01-2025 | Valoració: 10
La importància de ser escoltat...
A seguir escrivint i benvingut també per aquí a Relats en català!
Gràcies per la teva lectura al meu darrer relat "Desig d'una nova albada" i les teves paraules. Tenia pendent de respondre i encara no havia trobat l'estona. Agraïda de tot cor i ens seguim llegint! -
La solitud...[Ofensiu]Rosa Gubau | 24-01-2025 | Valoració: 10
no desitjada, és una mala companyia. El simple fet de sentir-se escoltat i rebre uns quants consells, d'algú que els recomana des del cor, és un consol. Jo tampoc sé quin és aquest programa de ràdio, però la tal Aloma, en aquest cas, ha estat molt receptiva i solidària.
Aquest relat teu, m'havia passat per alt, m'agrada llegir-te.
Bon cap de setmana Xavier
Rosa. -
radio[Ofensiu]Atlantis | 24-01-2025
Perdona la meva ignorància, però no sé si parles d'un programa real o inventat. Jo durant un temps escoltava Parlar per parlar, que dirigia Gemma Nierga. Allà hi havia un seguit de confidències (algunes molt crues) que feien els oients. La ràdio a la nit deu ser un bon confessionari.
El teu relat m'hi ha fet pensar. L'he trobat molt encertat. I és que tots ens atrapa la solitud sobretot a la nit. -
Adolescent[Ofensiu]SrGarcia | 17-01-2025
Un relat encantador, amb un personatge d'un romanticisme ingenu; la història és senzilla, però efectiva. Sembla un relat fidel d'una petita ciutat o un poble capital de comarca; si passés a Móra d'Ebre, no m'estranyaria gens.
Inseguretats, somnis, admiracions romàntiques, un magnífic relat de la mentalitat adolescent.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Confidències nocturnes
- La nit del misteri
- Perfum La Favorita
- Un somni perfumat
- Les sospites de Clemència Tavernell. Relat guanyador Repte Clàssic DCCXCIII
- El dia del lliurament dels premis literaris Telèsfor Carotíada
- La Txon Sixitina troba en Lluc Tonífic
- La increïble història de la Làstica Bonull
- Testimoni involuntari
- Les sospites de Clemència Tavernell