Cercador
CONDONS
Un relat de: jomagi- Compartir:
CONDONS
D’aquell condó rebentat n’he sortit d’una peça, sana i estàlvia. Però, bon Déu, no va ser fàcil.
Tot va començar amb una cita, una llum tènue i la meva confiança absoluta en la fiabilitat del làtex. La catàstrofe es va manifestar com un xiulet lleu i traïdor, com el globus d’un aniversari que decideix viatjar lliure. La resta de la nit va ser una coreografia de pànic, moviments calculats i pregàries silencioses a totes les divinitats conegudes.
Setmanes després, la calma. I una lliçó apresa: a vegades, la sort és més fina que el vinil. I molt, molt més barata.
Sana i estalvia. Sí. Però amb una història per explicar.
2026
Comentaris
-
Ai quin patir![Ofensiu]Percival Ashford | 16-01-2026
És un relat eficaç en la idea, en la imatge central: la metàfora del globus i el “xiulet” funciona i dona unitat i humor. El llenguatge és àgil i hi ha un bon control del ritme curt. El text té una idea central simpàtica i un to desenfadat que funciona molt bé en els micro-relats.
Potser es recolza massa en la resolució final i en una veu molt explicativa; el final no em sorprèn prou potser perquè una de les primeres frases ja ens fa un “spoiler”.
