CONDONS

CONDONS

D’aquell condó rebentat n’he sortit d’una peça, sana i estàlvia. Però, bon Déu, no va ser fàcil.

Tot va començar amb una cita, una llum tènue i la meva confiança absoluta en la fiabilitat del làtex. La catàstrofe es va manifestar com un xiulet lleu i traïdor, com el globus d’un aniversari que decideix viatjar lliure. La resta de la nit va ser una coreografia de pànic, moviments calculats i pregàries silencioses a totes les divinitats conegudes.

Setmanes després, la calma. I una lliçó apresa: a vegades, la sort és més fina que el vinil. I molt, molt més barata.

Sana i estalvia. Sí. Però amb una història per explicar.






2026