Comiat

Escriure un poema és una manera de que et recordin...

la sensibilitat que desprenen els teus mots, quan tot és torna comiat a l'hora del capvespre...no sé em transmet quietd, nostàlgia...tantes sensacions, en la seva brevetat. Bon poema.

Gràcies pel comentari. ESPIRAL

Un comiat romàntic i d’allò més poètic. M’agrada!!
Una abraçada.
Cesc

Quin plaer poder assaborir tot el que ets capaç d'expressar en poques línes, el cel dels capvespre, el vent de marinada, les barques al port i l'enyorança de saber-se mortal. Uf! És preciós!

"I trenqui el silenci la remor dels rems"

Un poema petit però preciós.
Una besada.

És un petit poema però no li falta res. M'encanten aquests versos!. Aviam si llegint-los se'm engantxa algo bo de qui els ha escrit.
Gràcies també pels teus comentaris al meu poema.

Un petonàs

Sembla que tot el poema es gronxi...Un poema molt adient per un comiat.

Petons

Ostres, m'has fet pensar en Joan Salvat Papasseit amb aquest poema! El capvespre, la mar, els mariners, la forma d'escriure. Un breu i fotogènic poema Maribel, que em farà pensar en tu quan passegi pel port. Una abraçada.

Aleix

...de Sol, ens donen una pau interior extraordinaria, com si l'astre s'acomiadés per dir-nos fins demà, que t'espero. Però quan la llum se'n va i quedem en la foscor, sabem que els nostres recors volaran mar enllà per retrobar-nos i xiuxiuejar a cau d'orella mentre escoltem les dolces onades que ens diuen adèu.
Una abraçada.

El vaig llegir al fòrum i el volia copiar , per si no ho publicaves al lloc "central!, o sia aquí. Ara me'l emporto a preferits, es un encant de poema, tot i lo de la barca. En tinc un d'aquest tema que ja posaré un ratet d'aquests. obviant el darrer sentit es encisador, >El que no entenc es els tres saltets dels ocells, potser un refrany o dita catalana?
Anna

que llegeixi poemes tan bells com aquest pensaré en els colors dels versos
d’aquest bonic quadre que has dibuixat

Elegia del record

Has construït un joc de sensacions per definir-te davant la bellesa i identificar-te amb ella. Un joc amb una sola intenció, que tots nosaltres coneguem de primera mà els teus gustos per poder evocar-te cada cop que el sol s’ajegui damunt la mar llisa on els adéus són tranquils i serens com la vida sense neguits. Recordeu-vos de mi...

T’adjunto un breu poema ple de nostàlgia, adient amb el dia d’avui.

Mai més no tornaré a plorar després de tu.
Cauran les llàgrimes com cau la rosada,
sense tristesa, sense dolor, sense enyor.

Recordar-te serà un retorn a ca nostra,
a quan el temps no tenia més sentit
que el trobar-te asseguda prop de la llar
esperant que la remor dels passos
et dugués el bes que esperàvem tots dos.

Raül

també en les hores
del mestral, i de l'arena blanca;
les de la serena estrella
que campa enllà, en la nit d'hivern.
Et recordarem, en cada espurna blava
que aixeca l'aigua cap al cel.

Un poema molt bell, de factura clàssica. Bloody! Què contenta vaig estar de poder veure't a Reversos! Una abraçada molt forta

a

quan cau la tarda. Com no recordar-te sempre amb les meravelles que escrius?
Preciós, bloody, preciós!
Espero que els pares estiguin molt bé!
Abraçades.

I tant i tant !!!! Costa una mica però recordar en temps present m'agrada i em renova.