Comiat

Un relat de: bloodymaruja
Recordeu-vos de mi quan cau la tarda
que és l'hora que m'agrada més.
El temps en que els pardals han fet tres passes
i el cel rogenc indica pluja o vent,
les palmeres ballen hula-hula
i una bassa d’oli bressola els mariners.
Recordeu-vos de mi quan s’allunyi la barca
I trenqui el silenci la remor dels rems.

Comentaris

  • La remor de les onades[Ofensiu]
    El Nou Rei del Rocanrol | 22-10-2014 | Valoració: 9

    Escriure un poema és una manera de que et recordin...

  • m'agrada...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 01-04-2014 | Valoració: 10

    la sensibilitat que desprenen els teus mots, quan tot és torna comiat a l'hora del capvespre...no sé em transmet quietd, nostàlgia...tantes sensacions, en la seva brevetat. Bon poema.

    Gràcies pel comentari. ESPIRAL

  • Quin comiat...[Ofensiu]
    Jon | 02-12-2013

    Un comiat romàntic i d’allò més poètic. M’agrada!!
    Una abraçada.
    Cesc

  • Assaborir[Ofensiu]
    Escandalós | 22-11-2013 | Valoració: 10

    Quin plaer poder assaborir tot el que ets capaç d'expressar en poques línes, el cel dels capvespre, el vent de marinada, les barques al port i l'enyorança de saber-se mortal. Uf! És preciós!

  • Bloody.[Ofensiu]
    Gabriel M. | 11-11-2013

    "I trenqui el silenci la remor dels rems"

    Un poema petit però preciós.
    Una besada.

  • Petit però eixerit[Ofensiu]
    magalo | 06-11-2013


    És un petit poema però no li falta res. M'encanten aquests versos!. Aviam si llegint-los se'm engantxa algo bo de qui els ha escrit.
    Gràcies també pels teus comentaris al meu poema.

    Un petonàs

  • Musical[Ofensiu]
    Atlantis | 03-11-2013

    Sembla que tot el poema es gronxi...Un poema molt adient per un comiat.

    Petons

  • Salvat Papasseit[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-11-2013 | Valoració: 10

    Ostres, m'has fet pensar en Joan Salvat Papasseit amb aquest poema! El capvespre, la mar, els mariners, la forma d'escriure. Un breu i fotogènic poema Maribel, que em farà pensar en tu quan passegi pel port. Una abraçada.

    Aleix

  • Les postes...[Ofensiu]
    AVERROIS | 02-11-2013 | Valoració: 10

    ...de Sol, ens donen una pau interior extraordinaria, com si l'astre s'acomiadés per dir-nos fins demà, que t'espero. Però quan la llum se'n va i quedem en la foscor, sabem que els nostres recors volaran mar enllà per retrobar-nos i xiuxiuejar a cau d'orella mentre escoltem les dolces onades que ens diuen adèu.
    Una abraçada.

  • Per sort l'has publicat![Ofensiu]
    Annalls | 02-11-2013 | Valoració: 10

    El vaig llegir al fòrum i el volia copiar , per si no ho publicaves al lloc "central!, o sia aquí. Ara me'l emporto a preferits, es un encant de poema, tot i lo de la barca. En tinc un d'aquest tema que ja posaré un ratet d'aquests. obviant el darrer sentit es encisador, >El que no entenc es els tres saltets dels ocells, potser un refrany o dita catalana?
    Anna

  • Sempre[Ofensiu]
    Josep Ventura | 01-11-2013 | Valoració: 10


    que llegeixi poemes tan bells com aquest pensaré en els colors dels versos
    d’aquest bonic quadre que has dibuixat

  • Elegia del record[Ofensiu]
    rautortor | 01-11-2013

    Elegia del record

    Has construït un joc de sensacions per definir-te davant la bellesa i identificar-te amb ella. Un joc amb una sola intenció, que tots nosaltres coneguem de primera mà els teus gustos per poder evocar-te cada cop que el sol s’ajegui damunt la mar llisa on els adéus són tranquils i serens com la vida sense neguits. Recordeu-vos de mi...

    T’adjunto un breu poema ple de nostàlgia, adient amb el dia d’avui.

    Mai més no tornaré a plorar després de tu.
    Cauran les llàgrimes com cau la rosada,
    sense tristesa, sense dolor, sense enyor.

    Recordar-te serà un retorn a ca nostra,
    a quan el temps no tenia més sentit
    que el trobar-te asseguda prop de la llar
    esperant que la remor dels passos
    et dugués el bes que esperàvem tots dos.


    Raül

  • Però ens recordarem, de tu,[Ofensiu]
    allan lee | 01-11-2013

    també en les hores
    del mestral, i de l'arena blanca;
    les de la serena estrella
    que campa enllà, en la nit d'hivern.
    Et recordarem, en cada espurna blava
    que aixeca l'aigua cap al cel.

    Un poema molt bell, de factura clàssica. Bloody! Què contenta vaig estar de poder veure't a Reversos! Una abraçada molt forta

    a

  • No tan sols[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 01-11-2013

    quan cau la tarda. Com no recordar-te sempre amb les meravelles que escrius?
    Preciós, bloody, preciós!
    Espero que els pares estiguin molt bé!
    Abraçades.

  • Record en present[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 01-11-2013 | Valoració: 10

    I tant i tant !!!! Costa una mica però recordar en temps present m'agrada i em renova.

Valoració mitja: 9.89

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

54 Relats

347 Comentaris

46316 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En aquesta instantània, la laboriosa Bloodymaruja rep una meravellosa colecció d'estris per fer conserva. Regal que apreciarà tota la família i que li permetrà nodrir com es mereix l'embadalit marit.
Si em voleu preguntar les receptes per preparar conserves a nivell semi-industrial o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com