COMENÇA L'ENYOR

Un relat de: Identitat Inedita
COMENÇA L’ENYOR
ENCARA NO GERMANETA

Potser arribarà el dia que direm:
Ja m'ha tocat
Ella ha picat a la porta,
Com que ningú li contesta
Girant cua se n'ha anat.
Haurem començat els precs
Perdona'm Déu els pecats
Déu no em facis retrets
He volgut ser bona nena
Acull-me al teu costat.
Perquè Ella no avisa
Ens prendrà de matinada
I amb esperit tranquil
Amb Ella farem volada

Poc a poc i anar-hi anant
Pel caminet fent-ne via
Ara que ja t'has fet gran
És això el que tu volies?

Escurçar aquestes marrades
Que dels anhels et separen
Reunir-te amb qui estimaves
En Francesc, l'Eloi, els pares

En aquesta retrobada
Esperes trobar-hi pau
Confort, redós i abraçades
No corris, que aquí també hi rau
Tan d'amor, moltes besades.

Doncs no frissis germaneta
No anticipis el destí
Donat i dóna’ns treva
La Vida, marca el camí.

I com que no et volem perdre
Posa-hi de la teva part
Pots deixar un forat ben negre
Hi podem quedar atrapats

Però mira! Hi furgarem
I de ben segur records:
La teva rialla franca
Ressons de la teva veu
El teu riure extemporani
Tot i més hi trobarem
I que vols que et digui noia?
Vull anar atresorant
En la teva companyia
Més records i per més anys.

Així que posa't boneta
Tant com et permeti l'esma
No ho facis sola princesa
Deixa'ns espai i fem esca

Mantinguem la llar encesa
Vinga, que tots t'esperem
De retorn a casa teva
I veuràs com t'estimem
Tot l'amor sigui per tu
Petita germana meva.
De mica en mica ai germaneta
Ens has deixar amb la pena
De no haver estat amb tu
L'últim tram de la carena

Sense fer massa soroll
Pujant de la muntanya al cim
Compartint mals i dolors
Penes grans i grans records

Sola et vas proposar
Tanta voluntat posada!
Que t' ha valgut per donar
Més sentit a la pujada

I en ser dalt de la caren
I mirar el que has deixat
Baixaràs per recollir-ho
Ho vols per fer el viatge
I allà hi serem tots
Ajudant-te a empaquetar
Per abraçar-te ben fort
I endolcir-te el comiat

Comentaris

  • Identitat Inedita | 18-04-2021

    Va morir l'11 de febrer, 71 anys
    I la van incinerar
    Gràcies per la teva comprensió

  • bonics versos[Ofensiu]
    Homo insciens | 18-04-2021

    Tristesa, esperança, amor, pena... Has forjat uns bonics versos amb les amargors de la vida!

  • separacio[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 16-04-2021

    es va morir l'onze de febrer

    Dia onze de febrer
    Dia negre al calendari
    Un amor ens ha deixat
    Ja li han posat el sudari
    Un adéu tant apressat
    Que no ens ha donat treva
    Ni per fer un últim petó
    Ni una mirada d' entesa
    Tant trist!
    Però si en fer se fosc
    I posant els ulls ben clucs
    Mirem a munt cap el cel
    Veurem brillar-hi per sempre
    La Xon un petit nou estel

  • trist comiat[Ofensiu]
    Laura Serradell Meler | 16-04-2021 | Valoració: 10

    Quins versos més bonics que es devaten entra la vida i la mort, que expressen molt bé el patir de la pèrdua d'una persona estimada. No he acabat d'entendre, però, si al final la teva germana petita va traspuar o es va refer de la malaltia, però per si de cas t'expresso el meu condol i la meva alegria. Es bonic saber-se expressar en l'escriptura.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

90 Relats

124 Comentaris

8083 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.