Com un volcà devastador (Paraules pel record)

Com un volcà deixaves sortir la lava, escampant-la per tots els racons, enterrant cases, persones, arbres, plantes, flors i bestiar. Devorant amb fam i devastant sense límits.
La fissura de la teva escorça deixava anar un líquid que impregnava tots els lliures somriures de manera enganxifosa i llefiscosa, fins i tot en certs moments fastigosa. No deixaves veure la teva cambra magmàtica on hi guardaves aquells sentiments latents que poc a poc t’anaven consumint. Per la xemeneia deixaves escapar dolces paraules per dissimular qui realment eres. El cràter s’anava dilatant amb el pas dels anys, creant una caldera, que poc a poc deixaves sortir tot el teu cap.
Uns braços que sortien del cos del con, intentaven fer trucs de mans o transportant bagonetes d’un lloc a l’altre. Els teus peus trepitjaven unes roques gegants i grava desfeta. Les plaques tectòniques s’anaven desplaçant però amb el pas del temps es varen aturar.
A l’infinit se’n veien unes dones xisclant, ferides per la lava, que ell mai va saber parar. Potser hi ha encara fòssils amb restes d’aquells danys. No totes les persones cauen en el parany.


Contra el maltracte ara i sempre. (El silenci és complicitat)


Febrer 2012