Cercador
COL•LEGIATA DE SANT PERE. PONTS. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésS’ha de tenir afició per recórrer quasi mitja Catalunya – des de Castellar del Vallès a la vila de Ponts a la Noguera - per accedir dalt d’un turó presidit per les runes del seu antic castell, on s'aixeca la Col•legiata de Sant Pere de Ponts.
Aquest bell edifici que li feia treure el barret al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenc Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , degué aixecar-se a partir de les donacions del comte Ermengol VI, l’any 1143, perquè s'hi establís un monestir benedictí, que no s'arribà a fundar.
La descripció tècnica ens diu que és ua església d'una nau amb la capçalera trilobulada, amb els tres absis en forma de creu. L'absis central té a més tres grans fornícules buidades en el mur. La nau és coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals. Sobre el creuer s'ha reconstruït el cimbori octogonal, del qual restaven només les trompes i un fragment de paret, amb finestres geminades en els dos pisos. La singularitat del conjunt és remarcada també per l'organització exterior dels murs, sobretot de la capçalera. La decoració de tipus llombard es manifesta en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis, les arcuacions apareixen espaiades per lesenes, i contenen unes finestres cegues d'arc rodó.
Al costat de la porta d'accés, situada al mur septentrional que llueix una singular ferramenta, hi ha un arcosoli d'època gòtica que conté un sarcòfag sobre dues mènsules, segons Pere Cornellà Roca, el sarcòfag gòtic potser va pertànyer a algun dels comtes d'Urgell o de Cardona que segons la tradició eren enterrats allà.
Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955) , i ManuelGabriel i Forn , s’esplaiaven escrivint de Sant Pere de Pons a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1741101.xml
La darrera setmana de mes de març de l’any 1839 les tropes absolutistes comandades pel
comte d’Espanya, Charles d'Espagne de Cousserans de Cominges o d'Espagne, conegut a
Catalunya com a Comte d'Espanya (Castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 15
d'agost del 1775 - Organyà, Alt Urgell, 2 de novembre del 1839) expugnaren i
incendiaren el castell i l’església de Sant Pere per mitjà de mines de pólvora
premsada.
El cimbori octagonal del centre del
creuer i la coberta de la volta dels peus de la nau quedaren destruïts. Les
dependències canonicals adjacents també resultaren aterrades. La incúria
posterior abocà l’edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat amb
els treballs de consolidació i reconstrucció de la fàbrica.
El total abandonament en què havia romàs l’església des de la seva
destrucció no impedí que, per l’abril del 1931, fos declarada Monument Nacional
de Catalunya per la Generalitat de Catalunya.Seguint la ‘tradició’ de la Noguera, no sabíem trobar cap plafó informatiu a l’indret.
Aquest bell edifici que li feia treure el barret al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenc Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) , degué aixecar-se a partir de les donacions del comte Ermengol VI, l’any 1143, perquè s'hi establís un monestir benedictí, que no s'arribà a fundar.
La descripció tècnica ens diu que és ua església d'una nau amb la capçalera trilobulada, amb els tres absis en forma de creu. L'absis central té a més tres grans fornícules buidades en el mur. La nau és coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals. Sobre el creuer s'ha reconstruït el cimbori octogonal, del qual restaven només les trompes i un fragment de paret, amb finestres geminades en els dos pisos. La singularitat del conjunt és remarcada també per l'organització exterior dels murs, sobretot de la capçalera. La decoració de tipus llombard es manifesta en les arcuacions cegues que ressegueixen la part superior dels murs. Als absis, les arcuacions apareixen espaiades per lesenes, i contenen unes finestres cegues d'arc rodó.
Al costat de la porta d'accés, situada al mur septentrional que llueix una singular ferramenta, hi ha un arcosoli d'època gòtica que conté un sarcòfag sobre dues mènsules, segons Pere Cornellà Roca, el sarcòfag gòtic potser va pertànyer a algun dels comtes d'Urgell o de Cardona que segons la tradició eren enterrats allà.
Joan-Albert Adell i Gisbert (Barcelona, 1955) , i ManuelGabriel i Forn , s’esplaiaven escrivint de Sant Pere de Pons a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1741101.xml
La darrera setmana de mes de març de l’any 1839 les tropes absolutistes comandades pel
comte d’Espanya, Charles d'Espagne de Cousserans de Cominges o d'Espagne, conegut a
Catalunya com a Comte d'Espanya (Castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 15
d'agost del 1775 - Organyà, Alt Urgell, 2 de novembre del 1839) expugnaren i
incendiaren el castell i l’església de Sant Pere per mitjà de mines de pólvora
premsada.
El cimbori octagonal del centre del
creuer i la coberta de la volta dels peus de la nau quedaren destruïts. Les
dependències canonicals adjacents també resultaren aterrades. La incúria
posterior abocà l’edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat amb
els treballs de consolidació i reconstrucció de la fàbrica.
El total abandonament en què havia romàs l’església des de la seva
destrucció no impedí que, per l’abril del 1931, fos declarada Monument Nacional
de Catalunya per la Generalitat de Catalunya.Seguint la ‘tradició’ de la Noguera, no sabíem trobar cap plafó informatiu a l’indret.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5430541 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ