Cercador
COL·LAPSES
Un relat de: jomagi- Compartir:
COL·LAPSES
Vet aquí que una vegada hi havia un record que no sabia si havia passat. Existia en un estat d’innocència anterior a la mesura, com l’ombra d’una fulla que encara no ha decidit si caure.
La dona el guardava en un calaix, però no era un objecte. Era més aviat la possibilitat d’un objecte, la seva funció d’ona col·lapsant-se cada vegada que hi pensava. De vegades, el record prenia la forma d’un petó sota la pluja; d’altres, la d’un adeu dit en veu massa baixa per ser escoltat. No es contradeia. Simplement, era.
El discret encant d’aquesta història és que no pots assenyalar-la amb el dit. Quan intentes fixar-la en una frase, la frase es torna incerta, com un electró que travessa dues escletxes alhora. El protagonista, si existeix, camina per un carrer que podria ser de Tortosa o de Kuala Lumpur, perquè la ciutat tampoc no s’ha decidit. I l’estimada, si existeix, té els ulls del color que li vulguis donar.
L’únic que sabem del cert és que, en no ser res, ho conté tot. I que potser, mentre llegeixes, aquesta història t’està passant a tu. En una altra vida. En una altra branca de l’univers. Aquí on res no és cert, però tampoc no és mentida.
2026
Comentaris
-
Una altra branca de l'univers[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 12-03-2026 | Valoració: 10
Bon dia, jomagi:
Has escrit un bon text, una mica complex, però que s'entèn. Fas dubtar dels records, de vegades tendim a magnificar-los i altres vegades no sabem del cert si realment han passat. La nostra ment és sel·lectiva i recorda i es recrea en el que vol.
Si tens un cervell imaginatiu i enginyós, potser això et passa sovint. Sentim records com si fossin reals i així ho projectem.
Endavant amb l'escriptura i la lectura (li hem de treure profit).
Helena
