COFOISME

Un relat de: Janes XVII
L’he vist un instant, en l’espai d’un batec només i la seva empremta s’ha agombolat en algun racó dels meus futurs records. I quan trobi una llum, una espurna que esdevingui il·lusió, viatjaré a la recerca del dibuix que s’ha impregnat en mi. Doncs després d’uns mots relligats i enfilats ja seré al demà i quan el gaudeixi potser recordaré, reviuré un batec imaginari que no va respirar més enllà d’un bleix.
Si puc fondre el l’he vist amb l’he sentit, els dies que es llevaran a la vora del meu despertar seran els més grans.

Comentaris

  • Impacte[Ofensiu]
    SrGarcia | 13-01-2025

    Una prosa poètica notable. Molt ben descrites unes imatges potents que indiquen un gran to emocional.

    M'ha agradat la frase "Els meus futurs records". Veus una cosa que saps que serà un record, però encara no ho és. Bon exercici d'introspecció.

    El relat juga molt amb la projecció del present al futur, amb un to entre melancòlic i esperançat.

    El toc de misteri ve del fet que no s'esmena allò que es veu i provoca un impacte emocional tan profund.