Cicatrius

Un relat de: Sol_ixent
A voltes quan miro les fotos no m’ho crec. Se m’escapa un somriure quan recordo la primera trobada en aquell bar del centre, els teus ulls blavíssims són difícils d’oblidar. Mai havia estat fan de les aplicacions per lligar, però vaig voler donar-los una oportunitat.

No he estat capaç de tirar cap carta ni esborrar els whatsapps on m’escrivies aquelles poesies, amb aquell estil teu tan propi, tan estrambòtic, tan divertit. Els fulls encara fan olor de tu.

Contràriament, les dates em ballen quan penso en l’últim petó. I l’última vegada que vam dormir junts. Sé que en un moment determinat tot va començar a enfosquir-se i els núvols ja mai van marxar. La tempesta va esclatar al cap de sis mesos d’aquella relació que semblava idíl·lica i em va agafar sense paraigües per acabar ben molla.

Avui quan m’eixugava després de la dutxa m’he vist aquella cicatriu al braç esquerre. Ha passat prou temps com perquè ja la tingui integrada en mi i no se’m faci estranya, però per desgràcia va lligada al pitjor record que tinc de tu. Aquell dia havies consumit massa heroïna i la violència et va posseir un cop més, tot i que vas fallar. Volies travessar-me el cor amb el ganivet de cuina però tan sols vas aconseguir ferir-me el braç.

L’últim cop que et vaig veure va ser uns mesos després al nostre pis del carrer Villarroel. Vas muntar tal escàndol que els veïns van trucar a la policia i després d’un breu interrogatori i veure’m amb la cara masegada i un atac d’ansietat considerable se’t va endur detingut. Desconec què ha estat de tu en tot aquest temps però m’és ben igual, sincerament.

I avui precisament es compleixen deu anys del primer dia que els teus ulls oceànics van clavar-se en mi, al meu cor, com no va poder fer-ho aquell maleït ganivet.

Comentaris

  • Ostres... [Ofensiu]
    Homo insciens | 11-10-2021

    Ostres Sol_ixent! Tens raó! No me l'havia llegit abans aquest eh! D'altres teus sí, però de més nous... Deu ser que els ulls blaus inspiren històries per si sols... El teu relat i el meu tot i que no tenen res a veure comencen i acaben amb una reflexió molt semblant endinsant-nos en el blau dels ulls...

    A banda d'això, m'ha agradat molt la història que contes i com la contes, perquè lluny de plànyer-se la protagonista ho viu com una etapa superada! Sempre apuntes des d'una bona perspectiva en els teus relats!!

    Ens seguim llegint! :)

  • Les cicatrius tenen el seu efecte: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-08-2021 | Valoració: 10

    ...dins de la persona. Un relat molt expressiu i molt escènic que compleisc un drama ple d'incertesa. Molt ben aconseguit. Enhorabona per tal relat i per l'Associació que te l'han valorat positivament.
    Saluts i bona vesprada...
    PERLA DE VELLUT

  • Enhorabona[Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda participant:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del X Concurs ARC de Microrelats "Aniversari" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ANIVERSARI, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos - ARC


    /////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////




    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ......................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Aniversari” que s’editarà a finals de 2020.
    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).
    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Voler i poder[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-05-2020

    Hi ha aniversaris que voldríem oblidar però no podem.
    Un relat molt dramàtic; molt ben portada la tensió narrativa.

  • Aniversari per oblidar[Ofensiu]
    MariaG | 14-05-2020

    Ens has fet ballar el cap amb la teva història. Primer he pensat que la protagonista havia perdut al seu amant en un accident per la cicatriu del braç i després ens has anat portant cap a un final esperpèntic. I després de tot, encara sembla que s'estimi a aquest animal. La cicatriu del braç no la pot esborrar, però la del cor segur que s'anirà guarint. I l'aniversari del dia que el va conèixer, un aniversari per oblidar.

  • Brutal ![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-05-2020 | Valoració: 10

    Redéu, quin relat més brutal, quina evolució van agafant els esdeveniments, però quin final més aconseguit, més racional, positiu vaja. M’ha impactat i m’ha agradat molt. Una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Sol_ixent

Sol_ixent

142 Relats

444 Comentaris

129999 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
"En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo". (Mercè Rodoreda)