Cercador
CEMENTIRI MUNICIPAL DE CARDEDEU. MODERNISME AL VALLÈS ORIENTAL
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem fins a Cardedeu el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés que exercia de sherpa i que els havia explicat que aquest fossar és una de les ‘visites obligades’ per als que volen conèixer Catalunya.
l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol en relació als fossars escrivia :
El cementiri ha de ser: sentimentalment artístic, artísticament trist, constructivament seriós, sòbriament monumental, pictòricament romàntic. Decorativament místic. Simbòlicament religiós.
Aquest any s’acomplirà el primer Centenari.
L’any 1917 es comença a parlar a Cardedeu de fer un nou cementiri.
L’ alcalde JOAN ALSINA I MASIP, (Cardedeu, 1874 – Barcelona, 1964) manifesta que ha obtingut un compromís escrit de Joan Codines Terrades per la venda al marital d'uns terrenys que podien servir com a cementiri nou. Dóna vuit mesos de termini perquè l'Ajuntament es decideixi.
L'industrial Ramon Sanesteve donà 1500 pessetes com a donatiu, preu de la superfície (dues quarteres i un quartà).
El 3 d'agost de 1919, Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937), arquitecte municipal Raspall presentava el projecte de cementiri.
L'onze de desembre de 1921 es beneïa el cementiri , i seguidament s’hi començaren a fer enterraments.
Patrimoni Gencat en fa una descripció quasi telegràfica; conjunt d'edificis sobre una extensió aproximada de 76Ha projectades per Raspall, seguint el mateix criteri en un conjunt únic per la seva coherència formal i representativitat d'una època. Està compost per capelles, panteons, pou i pèrgola. Conté 14 panteons, 900 nínxols de pedra granítica, porta de ferro amb un reixat i rematada per dos pilars a cada costat. La tanca és també de pedra granítica.
http://museudecardedeu.cat/que-fer-a-cardedeu/turisme-a-cardedeu-cementiri/
https://www.diba.cat/documents/429042/379da22c-9dd4-499e-bf04-65407ace48e0
https://drive.google.com/file/d/0B61qKl24hGMhQzhNbEpBVXEtRmc/view
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/10/cementiri-de-cardedeu-joies-del.html
Quan donàvem per acabada la visita, el Pere Albert Carreño i el Juan Navazo Montero, assentien i àdhuc assumien que sens dubte aquest fossar és una de les ‘visites obligades’ per als que volen conèixer Catalunya.
l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol en relació als fossars escrivia :
El cementiri ha de ser: sentimentalment artístic, artísticament trist, constructivament seriós, sòbriament monumental, pictòricament romàntic. Decorativament místic. Simbòlicament religiós.
Aquest any s’acomplirà el primer Centenari.
L’any 1917 es comença a parlar a Cardedeu de fer un nou cementiri.
L’ alcalde JOAN ALSINA I MASIP, (Cardedeu, 1874 – Barcelona, 1964) manifesta que ha obtingut un compromís escrit de Joan Codines Terrades per la venda al marital d'uns terrenys que podien servir com a cementiri nou. Dóna vuit mesos de termini perquè l'Ajuntament es decideixi.
L'industrial Ramon Sanesteve donà 1500 pessetes com a donatiu, preu de la superfície (dues quarteres i un quartà).
El 3 d'agost de 1919, Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937), arquitecte municipal Raspall presentava el projecte de cementiri.
L'onze de desembre de 1921 es beneïa el cementiri , i seguidament s’hi començaren a fer enterraments.
Patrimoni Gencat en fa una descripció quasi telegràfica; conjunt d'edificis sobre una extensió aproximada de 76Ha projectades per Raspall, seguint el mateix criteri en un conjunt únic per la seva coherència formal i representativitat d'una època. Està compost per capelles, panteons, pou i pèrgola. Conté 14 panteons, 900 nínxols de pedra granítica, porta de ferro amb un reixat i rematada per dos pilars a cada costat. La tanca és també de pedra granítica.
http://museudecardedeu.cat/que-fer-a-cardedeu/turisme-a-cardedeu-cementiri/
https://www.diba.cat/documents/429042/379da22c-9dd4-499e-bf04-65407ace48e0
https://drive.google.com/file/d/0B61qKl24hGMhQzhNbEpBVXEtRmc/view
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/10/cementiri-de-cardedeu-joies-del.html
Quan donàvem per acabada la visita, el Pere Albert Carreño i el Juan Navazo Montero, assentien i àdhuc assumien que sens dubte aquest fossar és una de les ‘visites obligades’ per als que volen conèixer Catalunya.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5424876 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS