Cercador
CELLER COOPERATIU DE CORNUDELLA DEL MONTSANT. EL PRIORAT. TARRAGONA.
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava al Josep Olivé Escarré davant la façana del celler cooperatiu de Cornudella del Montsant que va ser bastit entre 1919 i 1920 per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973 , per encàrrec de Sindicat Agrícola de Cornudella. El tècnic enòleg Isidre Campllonch Romeu i l'especialista oleícola Emili Rovirosa van col·laborar-hi.
Llegia que en el projecte inicial el celler de vi tindria una capacitat per a 18.000 Hl i també inclouria un molí d'oli. L'any 1920, la Junta del Sindicat Agrícola, patint per que la cabuda prevista fos excessiva, va demanar a Martinell que reduís la capacitat a 11.000 Hl, però conservant tot el projecte inicial. Aquest projecte aprofitava la clotada existent entre la carretera i el camí posterior, a un nivell més alt, per economitzar l'excavació de terres per als dipòsits subterranis de cups que, així, van quedar en superfície. Una vegada construïts els cups de la planta inferior i acabada l'estructura del celler, es van fixar que no calia haver reduït la capacitat original. Martinell, per resoldre el problema, va projectar uns cups de major capacitat per a la planta superior. El idea inicial contemplava la construcció de la torre dipòsit a la part posterior de l'edifici, que no es va arribar a fer mai. El projecte d'aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en constants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes constants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes. Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny es va repetint en tots els altres cellers, introduint en aquest cas la innovació d'una planta subterrània amb estructura d'arcs parabòlics. Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interromput per la sedició dels militars feixismes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, a la que tots ells havien jurat lleialtat, el sediciosos batejaven la seva vil acció com “Guerra Civil”, i l’església nacionalcatòlica, la qualificava de CRUZADA.
Necessitem saber el cognom matern de l’Emili Rovirosa, el seu lloc de naixement i traspàs, i si fos possible rebre’n una imatge fotogràfica a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.
La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans
Llegia que en el projecte inicial el celler de vi tindria una capacitat per a 18.000 Hl i també inclouria un molí d'oli. L'any 1920, la Junta del Sindicat Agrícola, patint per que la cabuda prevista fos excessiva, va demanar a Martinell que reduís la capacitat a 11.000 Hl, però conservant tot el projecte inicial. Aquest projecte aprofitava la clotada existent entre la carretera i el camí posterior, a un nivell més alt, per economitzar l'excavació de terres per als dipòsits subterranis de cups que, així, van quedar en superfície. Una vegada construïts els cups de la planta inferior i acabada l'estructura del celler, es van fixar que no calia haver reduït la capacitat original. Martinell, per resoldre el problema, va projectar uns cups de major capacitat per a la planta superior. El idea inicial contemplava la construcció de la torre dipòsit a la part posterior de l'edifici, que no es va arribar a fer mai. El projecte d'aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en constants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes constants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes. Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny es va repetint en tots els altres cellers, introduint en aquest cas la innovació d'una planta subterrània amb estructura d'arcs parabòlics. Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interromput per la sedició dels militars feixismes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, a la que tots ells havien jurat lleialtat, el sediciosos batejaven la seva vil acció com “Guerra Civil”, i l’església nacionalcatòlica, la qualificava de CRUZADA.
Necessitem saber el cognom matern de l’Emili Rovirosa, el seu lloc de naixement i traspàs, i si fos possible rebre’n una imatge fotogràfica a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.
La col·lecció de fotografia monumental de Catalunya que constitueix el Fons Josep Olivé Escarré, va ser donada a l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall, amb la finalitat d’augmentar el patrimoni col·lectiu dels llorençans
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5424316 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.