Cercador
Caus, i tornes a començar
Un relat de: silvia_peratalladaT'enamores de tothom, d'una ment, d'un cos, i tornes a caure, i tornes a començar.
Oblides la paraula enamorar, però encara tens instints, alguna cosa del sexe masculí t'atrau i no aconsegueixes saber què és. Uns ulls, una veu, els rínxols d'un cabell, la barba o qualsevol detall d'aquells que només tu t'ho has fixat. Et sents, llavors, atreta per algú, per un detall d'algú, per la veu d'algú, pel sexe d'algú, i tornes a caure, i tornes a començar.
Oblides l'atracció, ja no existeix, tens les coses massa clares per ells, o tot o res, viure la vida, agafar un tren, ja se sap que mai tornen a passar. Fa temps vaig decidir no deixar-ne escapar cap, però n'hi ha que no tenen portes i no t'hi deixen pujar. Si sabéssin que és només per viatjar...
Si no pujes al tren, ja no pots caure.
Comentaris
-
Un cop vaig sentir[Ofensiu]Xitus | 22-10-2005 | Valoració: 10
que la diferència entre les persones és el temps que triguen en tornar a aixecar-se.
:-)
Xitus. -
uauau![Ofensiu]Capdelin | 20-10-2005 | Valoració: 10
"n'hi ha que no tenen portes i no t'hi deixen pujar... si sabessin que només és per viatjar..."
quina guapadaaaa!
caure, aixecar-se, pujar, pujar, pujar, caure...
tornar a començar... això és el que fem cada dia... tot ens ho prenen menys allò que oblidem...
una abraçaçaçaçada!!! -
efectivament...[Ofensiu]Ullets | 19-10-2005 | Valoració: 10
si no puges el tren, mai pots caure!
Tota la gent que te por de pujar-hi... que és queda a terra esperant que en passi unaltre, i unaltre, i unaltre... sense saber, que sense pujar-hi a cap, l'únic que estàs fent és esgotar el nombre de viatges dels que pots gaudir...
Fantàstic!
Gràcies... per obrir-me els ulls...
-
Puja-hi![Ofensiu]cassigall blau | 18-10-2005
Si caus i et fots una gran ostia,...haura valgut la pena. Pero sobretot ...puja-hi.
1 abra-sad...a.
Valoració mitja: 10
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
581791 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....