CASTELL I ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. SERRA DE DARÓ. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
El Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, accedíem al veïnat de Sant Iscle i Santa Victòria d'Empordà, al terme de Serra de Daró , volíem recollir testimonis de l'antiga fortificació ara que encara és possible, ja sabeu que tot el que té relació amb el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, està a la cua de ‘ les ‘urgències administratives’, es conserven fragments de muralla i les restes de dues torres cilíndriques, a més dels murs de fortificació de l'església. El tram de muralla es troba darrera l'absis de l'església, i actualment serveix de mur de contenció.

Conserva les espitlleres i és fet amb pedres irregulars. Una de les dues torres conservades es troba en part amagada per una masia del nucli; és de planta circular i té uns quatre metres d´alçària. Tanmateix, l'element més remarcable pel seu bon estat de conservació és la torre cilíndrica que configura la imatge característica de Sant Iscle. Situada en l'era d´un mas, té uns 12 metres d'alt, restes d'espitlleres i carreus ben escairats i en disposició regular.




El castell de Sant Iscle i Santa Victòria apareix documentat des del segle XIII, com a propietat dels comtes d´Empúries. El segle XV va passar a mans de la família Margarit i posteriorment als Senesterra.

No em sabien donar raó del lloc on estaven les escoles abans de la dictadura franquista.

A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : deixeble, alumne

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'església de Sant Iscle i Santa Victòria, va ser consagrada l’any 1123 pel bisbe de Girona, Berenguer Dalmau, es troba al lloc més elevat de la població, a l'extrem oposat de la torre medieval que també es conserva.




És un edifici de dos naus, una romànica amb absis de planta semicircular, i una altra posterior afegida al costat nord, amb capçalera rectangular; ambdues es comuniquen per un gran arc rebaixat que té la data del 1632. L'edifici fou sobrealçat i fortificat i conserva les espitlleres. A l'interior, la nau romànica és coberta amb volta de canó apuntada i semiesfèrica a l'absis. L'arc triomfal es sostingut per dues columnes cilíndriques amb capitells esculpits amb figures d'animals fantàstics, el de l'esquerra, i motius vegetals i una màscara, el de la dreta. La porta d'accés es troba al mur meridional i és d'estil barroc. Presenta una obertura rectangular amb una inscripció a la llinda, i un frontó amb una fornícula a l'interior i semiesferes decorades a la part exterior. En aquest mur hi ha obertures de dimensions i distribució diversa. L'absis presenta una decoració exterior d'arcuacions cegues i una obertura atrompetada. El campanar, possiblement del segle XIX, és d'espadanya de dos ulls i es troba al costat de migdia, a tocar de l'absis.

Em sobtava la forma diminutiva Torroella de Montgrí, en un indret on les torres de guaita i bada son la norma, intueixo la intervenció maldestra i/o malintencionada d’algun funcionari no català, o manifestament anticatalà.

L’any 303, en temps dels emperadors Dioclecià i el seu amic Maximilià, el pretor Dió manava sobre la ciutat de Còrdova, que ja tenia nombrosos fidels cristians. Els dos germans Iscle i Victòria eren coneguts per la seva gran caritat i lliurament als pobres i marginats. El governador els va denunciar per rebels a les lleis imperials, i els van tancar al calabós per interrogar-los. Després d’esqueixar-los els peus, els van llançar al foc. Com que Victòria cridava, li van tallar la llengua, i a Iscle li van tallar el coll. Van ser els primers màrtirs de Còrdova, i en són patrons. La força del seu coratge els va ser donada gràcies a la pregària en comú.

Des del ‘tontisme oficial’ se’ls qualifica d’andalusos – en aquella època la divisió territorial romana situava Còrdova a la Bètica, i Tarragona, Barcelona, Lleida i Girona, a la Tarraconense; la dominació dels àrabs a partir de l’any 711 qualificarà com al-Ándalus TOTS els territoris que estaven sota el seu control, no únicament l’actual Andalusia.

Sant Iscle i Santa Victòria eren dos màrtirs romans, i això explica el seu culte tant a la Bètica, com a la Tarraconense.

El ‘tontisme oficial’ és una denominació que inclou a totes les Atrocitats, Acadèmiques, Científiques,Politiques, .., que al llarg del temps han pretès imposar una visió de la història, que respon únicament als seus ‘interessos’.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6907 Relats

1200 Comentaris

5408082 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com