CASTELL DE PONTÓS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

La Paquita Dorca Gibert m’enviava fotografies del seu poble natal, Pontós, a la comarca de l’Empordà sobirà, província de Girona, que inexplicablement es troba encara en fase I, malgrat tenir un cens de 266 a darreries de l’any 2019, en els 13,7 km² del seu terme municipal. En relació a aquest assumpte, fèiem una reflexió a :
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/a-veure-qui-la-diu-mes-grossa/

Llegia a Patrimon i Gencat que l’accés al jaciment, es fa des de la carretera de Pontós GIV-5125 i, uns 90 metres després del quilòmetre 1, cal girar a mà esquerra pel carrer que surt en direcció sud-oest, i continuar pel mateix uns 350 metres més.

El castell se situa al cim d'un turó allargat, a l'anomenat Barri del castell, a uns 500 metres al sud del poble.

Es tracta d'un castell d'època medieval, de planta rectangular, molt allargada, adaptada a la forma dels planells superiors del puig. El mur meridional és enderrocat en tota la seva meitat de ponent, i el seu extrem forma cantonada amb el llenç oriental del recinte que, en aquest sector, té una llargada aproximada de 10 metres i una alçada de 8 metres.




A la part inferior hi ha uns quants carreus mal escairats i nombrosos còdols, i a la part superior hi ha restes de petites espitlleres. Al sector de llevant, que serveix de mur d'una casa moderna, hi ha una espitllera, al costat de diverses obertures modernes.

A la part oriental del recinte del castell només s'endevinen algunes restes de la muralla, que gairebé no sobresurten del subsòl; tot i que en algun cas és aprofitada com a mur de casa moderna, i arriba fins als 6 metres.

Del mur septentrional només en queden escassos vestigis, molt a prop del marge. En aquest sector hi ha una cisterna i un pou, de 36 metres de fons, que acaba en una gran cambra.




El sector central del mur de ponent, que és atalussat, ha estat reaprofitat també com a mur de les cases modernes, i a la seva part superior hi ha restes d'espitlleres.

El tram més ben conservat té una llargada de 10 metres i una alçada de 7 metres.


A les restes de la muralla del castell hi ha dos tipus d'aparells de construcció que pertanyen a dues fases diferents. A la part inferior dels llenços de migjorn i llevant es documenten còdols escapçats i carreus mal escairats, que formen filades seguides que corresponen, a grans trets, als segles XII i XIII. Als murs de ponent, migjorn i llevant es documenten carreus rectangulars corresponents als segles XIII i XIV.

A la part alta del planell, a l'interior del clos de muralles, s'ha conservat poques restes de construccions interiors.
En les cases d'època moderna, s'endevina algun arc i altres vestigis medievals.

Amb motiu de les obres, l'any 2001, de pavimentació de la zona del Barri del Castell, a l'indret que antigament havia format part del pati d'armes, es va dur a terme un control arqueològic que va permetre documentar un estrat de sedimentació amb materials de construcció moderns que cobrien directament al subsòl geològic; és a dir, els resultats de la intervenció arqueològica van ser negatius.

El seu estat de conservació és parcialment destruït, atès a que una part considerable de les restes del castell foren enderrocades durant la dècada dels anys cinquanta del segle passat per tal d'aprofitar la pedra i construir les noves escoles.

Quan al topònim al nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, llegim ; Pontós [pun’tos] En la documentació antiga Pontonos (segle. X) ‘pontons’, diminutiu plural de pont.