Cercador
Cartes d'amor
Un relat de: Vicent TerolDesprés de tímids intents, Xavier s’havia decidit i li ho havia deixat anar d’una forma directa, sense eufemismes; mostrava així la seua poca habilitat en el terreny del flirteig, però eliminava qualsevol possibilitat de confusió: «Vols eixir amb mi?». Fou tornant de la feina, quan ell estava a punt de baixar del metro. Li havia tremolat la veu, però no havia quequejat en absolut. I ella havia somrigut, deixant que uns pocs segons de silenci agradable suraren en l’ambient, abans de fer-li aquella mena d’encàrrec: «Vull que m’ho demanes per carta».
Xavier es va esforçar redactant una carta romàntica, convençut que això complauria Rosalia: un passaport segur a una relació amb ella. Va agafar frases d’Internet, va emprar paraules com «ànima», «somriure», «cel» i «poesia». Va desplegar aquella pregunta clara i concisa —«Vols eixir amb mi?»—, convertint-la en una petició elaborada digna de guanyar un concurs de cartes d’amor. Durant una setmana, hi va dedicar hores i hores sense saber que en tot moment comptava amb un «no» per resposta, desconeixent que l’únic que Rosalia volia d’ell era una missiva més per a la seua peculiar col·lecció.
Comentaris
-
Invitació "Comuniquem-nos!"[Ofensiu]Relataires.Validadores | 17-10-2016
Benvolgut / benvolguda
Com a finalista del VI Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio
ens complau convidar-te a la II Trobada ARC de Literatura en Català
i a l'acte de lliurament de premis i presentació del llibre "Comuniquem-nos",
on es faran públics els premis principals del concurs.
Associació de Relataires en Català (ARC) -
Enhorabona![Ofensiu]Relataires.Validadores | 02-08-2016
Benvolgut / benvolguda relataire:
Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Comuniquem-nos!” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, i per tal d’avançar feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.
Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COMUNIQUEM-NOS!, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.
Cordialment,
Comissió Concursos
TEXT AUTORITZACIÓ
En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
i nick relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
seleccionat del mes de ..............................................................................,
del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Comuniquem-nos!” que s’editarà a finals de 2016 mitjançant una plataforma digital de publicació.
on vull constar amb el nom d'autor/a ...............................................................
Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.
Data ....................................... -
Hi ha cors ben rígids i ànimes fredes[Ofensiu]Mena Guiga | 12-06-2016
La de la dona del relat n'és un clar exemple...per qui en faci col·lecció al seu torn, hehe.
Impecablement escrit i amb un final inesperat, com pertoca, l'element sorpresa que cap bon relat ha de deixar entreveure (diuen i hi estic força d'acord tot que jo no em caso amb res).
***Pel que fa al relat del pi pinyoner i el corall amb malures, pot ser llegit a segon d'ESO i si fos el cas que t'abelleixi -m'ha semblat com si en fossis 'profe', sinó perquè dir-ho i suposar és lletgíiiiissim- endavant. TInc un fill a primer, jo, i sé que li calarà. Aquests dies, però, i amb cullerada sopera, li entaforo faules isòpiques. Penso que la moralina té un poder, encara que, també, hi ha qui no s'hi casi.
Endavant amb l'escriptura!
Mena -
QUINA BARRA![Ofensiu]Montse Guillén Galimany | 26-03-2016
Quina barra, la Rosalia! Pobre noi...i que bé que en s ho expliques, Vicent! Molt original i ben escrit. Enhorabona!
-
Bon desenllaç[Ofensiu]E. VILADOMS | 25-03-2016
De fet, volia titular el comentari: bona col·lecció, però potser hauria aixafat la sorpresa del desenllaç als altres lectors. Això sí, una col·lecció una mica cruel.
-
Magnífic[Ofensiu]Edgar Cotes i Argelich | 24-03-2016
M'has mantingut en tensió durant tot el relat i m'has sorprès amb aquest final d'infart. Amb el que coste fer el cor fort per demanar aquestes coses i la sang freda que té aquesta dona. L'enhorabona. Molta sort Vicent :)
Edgar -
Quina una![Ofensiu]Materile | 23-03-2016 | Valoració: 10
Caram amb la Rosalia, quina manera de jugar amb el pobre noi! Un relat original que fins al final has sabut guardar molt bé l'objectiu de la carta.
Materile -
Bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 21-03-2016 | Valoració: 10
Un relat que podria ser real. M' agrada
Montse
l´Autor

127 Relats
380 Comentaris
111128 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.Fusió de fotografia i microfragments a microfragments.
Escrits variats i altres coses a L'aixeta.
Per contactar: surfinpop@gmail.com