Carta d'amor!

Et puc veure escrivint una carta d'amor amb una ploma de gavina i amb la seva sang, Em sembla molt més romàntic que escriura-la amb l'ordinador.

La imaginació vola com la gavina.
Gràcies pel teu comentari

Sensible carta. Transmet estimació. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.

....................

M’ ha agradat molt la teva poesia , es molt nonica . Ens llegim .

Ostres, quina intensitat de sentiments que transmet el poema. És cert que les gavines, en els darrers anys, han perdut la imatge idilica de quan la Marina Rosell els hi cantava, però continuen sent ocells que volen lliures dintre de l'espai que l'humà els hi deixa. El poema fa sensació de tancament, de dolor per obrir el cor i d'esperança en el futur.

Suggerent Relat, imaginatiu. L'he llegit varies vegades Enhorabona, m'agrada.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials .
....................

Aquest poema m'ha fet pensar en la gavina com a símbol de llibertat, arribant des del mar, i certament és molt punyent. Enhorabona Prou bé i moltes gràcies per comentar el meu relat. Bona Diada i una abraçada, Magda.

La protagonista és la gavina que és la que arriba al cor. Amar i ser amat és important i poder escriure un poema de la ploma de la gavina.
Excel.lent poema. Prou bé.
Enhorabona.

Cordialment.
Perla de vellut.

Sensible Relat. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Opino que la bonsad forma part de la naturalesa, però cal desvetllar la, mitjançant una bona acció educativa.

Les gavines quan estan aturades a terra no són gaire romàntiques, tal com diu l'Aleix de Ferrater. Però quan es troben enlairades planejant: són una imatge de bellesa, de color blanc entrellaçat amb el blau del cel. El teu poema ha sabut valer-se d'aquesta au per a expresar un amor , uns sentiment i sobretot un talent poètic que m'ha delectat. Enhorabona!, Nil.

Renoi, quines imatges, quin to més punyent! La gavina, que precisament no és un ocell gaire romàntic, per alguns, com a símbol d'un gran amor. Fantàstic! Una abraçada.

Aleix

intensament expressats!

Quina força, quin amor, quin desig, i quina metàfora més bonica.
M'ha agradat moltíssim.
Una abraçada.

Rosa.

Bona vesprada prou bé,

Un relat molt bonic,
molt descriptiu,
i m'ha encantat llegir-lo,
i gaudint molt.

Espero el teu pròxim relat per continuar llegint.

Una abraçada

Noia Targarina

S'encomana la vitalitat del text empès per un amor actiu, que té ganes de comunicar, de dir paraules dolces a l'amat. I un punt d'angoixa per a que aquesta comunicació no es talli. Tot plegat, una alenada d'estimació que s'agraeix. Enhorabona, Prou bé!