Cercador
CARIÀTIDE, L’AU DE PEDRA
Un relat de: Janes XVII- Compartir:
Avui va de l’au, no pas de l’au Fènix que la tinc al sofà espaterrada i ventant-se amb el plomall que no va vendre, tampoc de l’au rapinyaire, encara que una mica potser sí que l’és, ni de l’au que se n’està de volar per pura mandra per la calor, ni l’au negra de mal auguri, ni l’au blanca que se suposa porta pau.
Avui les lletres són per a l’àuria valuosa de l’au!. L’au, vinga! no n’hi ha per tant. L’au, vinga!, no n’hi ha per tant en una caiguda infantil carregada de plors inconsolables, potser amb un genoll pelat. L’au, vinga!, no n’hi ha per tant, perquè no t’ha passat a tu mateix. L’au, vinga!, no n’hi ha per tant, només m’he follat a la veïna una vegada. L’au, vinga!, ja en trobaràs una altra que t’estimi com tu vols, que diuen quan és ella qui en té un altre. L’au, vinga!, beu una mica d’aigua que només queden set quilòmetres, després de tres només. L’au, vinga!, això li pot passar a tothom no et desanimis, al llit i perquè t’estimen. L’au, vinga!, ànims, que tot anirà bé, després que t’han acomiadat de la feina. L’au, vinga! tothom a taula que l’àvia té gana i deixeu de fer el llondro.
O les lletres podrien ser també per a l’aualé on guanyes amb vint-i-quatre llavors, o per a l’aucell si voles pel regne de les taronges, o pel modernisme de l’auca del senyor Esteve nascuda en un disset.
Podrien ser també les lletres dedicades a l’augment de les aurèoles que l’autora del relat, autòctona i autosuficient, ha autoritzat fer-se a la seva dona, auditora autònoma i poc audaç, i a lluir-les sense sostenidors a l’autobús mentre ella, pels auriculars, escolta un missatge de l’au-pair on li comenta que farà salat doncs està encallada a l’autopista per culpa d’una autòpsia que practiquen en directe.
És una història autèntica com la de l’auxiliar de vol, de nom Aurora, que va demanar auxili per l’auspici de l’August, un company auster i amb un apunt d’autisme soterrat, que volia a la força un autògraf d‘una australiana que li feia l’ullet. Autoestopista, allà dalt, no ho era.
En fi, amb l’audició de fons, sense audiòfons que no em calen, de George Auric, aquestes lletres són per l’au sense plomes, no les sabria portar, que no sap llegir ni escriure, ni pensar ni sentir. L’au que no valora el vol en llibertat perquè no sap volar enlloc. “Corona laurea ei nimis magna convenit”.
Per l’au, vinga! no fotis! deixa-la en pau! que em deixa anar l’au Fènix, que està farta de la calor i vol una remullada a la piscina. Au, vinga! doncs fins ara.
Avui les lletres són per a l’àuria valuosa de l’au!. L’au, vinga! no n’hi ha per tant. L’au, vinga!, no n’hi ha per tant en una caiguda infantil carregada de plors inconsolables, potser amb un genoll pelat. L’au, vinga!, no n’hi ha per tant, perquè no t’ha passat a tu mateix. L’au, vinga!, no n’hi ha per tant, només m’he follat a la veïna una vegada. L’au, vinga!, ja en trobaràs una altra que t’estimi com tu vols, que diuen quan és ella qui en té un altre. L’au, vinga!, beu una mica d’aigua que només queden set quilòmetres, després de tres només. L’au, vinga!, això li pot passar a tothom no et desanimis, al llit i perquè t’estimen. L’au, vinga!, ànims, que tot anirà bé, després que t’han acomiadat de la feina. L’au, vinga! tothom a taula que l’àvia té gana i deixeu de fer el llondro.
O les lletres podrien ser també per a l’aualé on guanyes amb vint-i-quatre llavors, o per a l’aucell si voles pel regne de les taronges, o pel modernisme de l’auca del senyor Esteve nascuda en un disset.
Podrien ser també les lletres dedicades a l’augment de les aurèoles que l’autora del relat, autòctona i autosuficient, ha autoritzat fer-se a la seva dona, auditora autònoma i poc audaç, i a lluir-les sense sostenidors a l’autobús mentre ella, pels auriculars, escolta un missatge de l’au-pair on li comenta que farà salat doncs està encallada a l’autopista per culpa d’una autòpsia que practiquen en directe.
És una història autèntica com la de l’auxiliar de vol, de nom Aurora, que va demanar auxili per l’auspici de l’August, un company auster i amb un apunt d’autisme soterrat, que volia a la força un autògraf d‘una australiana que li feia l’ullet. Autoestopista, allà dalt, no ho era.
En fi, amb l’audició de fons, sense audiòfons que no em calen, de George Auric, aquestes lletres són per l’au sense plomes, no les sabria portar, que no sap llegir ni escriure, ni pensar ni sentir. L’au que no valora el vol en llibertat perquè no sap volar enlloc. “Corona laurea ei nimis magna convenit”.
Per l’au, vinga! no fotis! deixa-la en pau! que em deixa anar l’au Fènix, que està farta de la calor i vol una remullada a la piscina. Au, vinga! doncs fins ara.
Comentaris
-
Au vinga més[Ofensiu]Xavier Valeri Coromí | 28-06-2025 | Valoració: 10
Un joc de paraules que m'ha semblat genial. És un poema en prosa amb molt de sentit, on l'autor mostra un molt bon coneixement de la mitologia.