Cercador
CAPELLA DEL MAS ARUGA. SANT CRISTÒFOR LES FONTS. LA GARROTXA.
Un relat de: Antonio Mora Vergés A la pàgina :
https://www.fotografiescatalunya.cat/olot/?fbclid=IwAR1SA3vmgfuMldYLFO_iehlh523B-Q9RdDSrgwYhd8u3kBUNwLYGUhcM2JQ
Apareix una imatge que identifiquen com Sant Martirià.
La Rosa Rodà, em deixava un comentari; l’ermita , dedicada a sant Sebastià
d’Olot, és del segle XVI, ha estat restaurada i repintada.
És un petit temple de la parròquia de les Fonts, del 1588, que està situat
a la carretera de Santa Pau d’Olot, poc després del giratori del vial Sant Jordi
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1318100-l-ermita-de-sant-sebastia-d-olot-refeta.html
Reprodueixo de l’excel·lent treball de Mn. Joan Pagès i Pons ( Olot,
17.9.1921 + 12.1.2002 ) LES CAPELLES D'OLOT I ELS ORATORIS PARTICULARS QUALQUES
NOTES INEDITES
Aquesta capella encara existent, està situada prop del mas Aruga de la
parròquia de Sant Cristòfor les Fonts, gairebé contigua a la carretera que mena
a Santa Pau.
És de reduïdes dimensions i en el llenç de la paret de la banda de
tramuntana hi havia un quadre de rajoles envernissades amb la figura de Sant
Sebastià, amb alguna sageta clavada en el seu cos.
Aquest quadre amb el Sant Màrtir, en
els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes - que comptàvem la col·laboració de l’església catòlica - encapçalats
pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, va resultar malmès.
Aquesta diminuta capella fou bastida l'any 1588. En efecte, el 4 de setembre
del 1588, en ocasió de la visita pastoral del bisbe de Girona, Jaume Cassador (Vic
1484 - Barcelona, 4 de gener de 1561, el susdit prelat concedí llicència al
rector de Sant Cristòfor les Fonts per a beneir la nova capella de Sant
Sebastià amb els següents termes:
: "En el referit dia l'll.lustríssim i Reverendíssim Sr. bisbe concedí
llicència al rector de Sant Cristòfor les Fonts Mn. Daniel Costa de beneir la
capella sota la invocació de Sant Sebastià situada al costat del mas Aruga
novament reedificada, i després celebrar-hi misses amb tot allò necessari, i que
l'hereu del mas Aruga tingui dita capella condirectament (parròquia i mas
Aruga) amb l'obligació que hi hagi ara, estovalles, ornaments sacerdotals,
calze, campaneta i altres coses necessàries per a celebrar a costes seves, i de
celebrar-hi misses per qualssevol sacerdots aprovats, sense perjudici, emperò,
de l'església parroquial".
Aquesta capella, a part de la concessió de la llicència que figura en la
crònica de la visita pastoral efectuada pel bisbe el1588, per a la seva construcció,
només l'hem trobat citada l'any 1776 amo motiu de la visita pastoral realitzada
pel bisbe Tomàs de Lorenzana i Butrón, el 19 de setembre del referit any a la
parròquia de Sant Cristòfor les Fonts. En aquella avinentesa el prelat féu la
visita per relació a la capella de Sant Sebastià i previ jurament de dir la
veritat, el rector, que llavors era el Dr. Jaume Boada, natural de Sant Esteve
de Bas i nebot de Mn. Jacint Boada, rector de les Preses, declarà que en la dita
capella hi havia un sol altar amb ara ben ornat i un joc d'ornaments per a la
missa, però no hi havia calze. Com hem dit, encara existeix, però no creiem que
hi hagi culte molt sovint, possiblement ni per Sant Sebastià.
https://www.fotografiescatalunya.cat/olot/?fbclid=IwAR1SA3vmgfuMldYLFO_iehlh523B-Q9RdDSrgwYhd8u3kBUNwLYGUhcM2JQ
Apareix una imatge que identifiquen com Sant Martirià.
La Rosa Rodà, em deixava un comentari; l’ermita , dedicada a sant Sebastià
d’Olot, és del segle XVI, ha estat restaurada i repintada.
És un petit temple de la parròquia de les Fonts, del 1588, que està situat
a la carretera de Santa Pau d’Olot, poc després del giratori del vial Sant Jordi
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1318100-l-ermita-de-sant-sebastia-d-olot-refeta.html
Reprodueixo de l’excel·lent treball de Mn. Joan Pagès i Pons ( Olot,
17.9.1921 + 12.1.2002 ) LES CAPELLES D'OLOT I ELS ORATORIS PARTICULARS QUALQUES
NOTES INEDITES
Aquesta capella encara existent, està situada prop del mas Aruga de la
parròquia de Sant Cristòfor les Fonts, gairebé contigua a la carretera que mena
a Santa Pau.
És de reduïdes dimensions i en el llenç de la paret de la banda de
tramuntana hi havia un quadre de rajoles envernissades amb la figura de Sant
Sebastià, amb alguna sageta clavada en el seu cos.
Aquest quadre amb el Sant Màrtir, en
els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes - que comptàvem la col·laboració de l’església catòlica - encapçalats
pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, va resultar malmès.
Aquesta diminuta capella fou bastida l'any 1588. En efecte, el 4 de setembre
del 1588, en ocasió de la visita pastoral del bisbe de Girona, Jaume Cassador (Vic
1484 - Barcelona, 4 de gener de 1561, el susdit prelat concedí llicència al
rector de Sant Cristòfor les Fonts per a beneir la nova capella de Sant
Sebastià amb els següents termes:
: "En el referit dia l'll.lustríssim i Reverendíssim Sr. bisbe concedí
llicència al rector de Sant Cristòfor les Fonts Mn. Daniel Costa de beneir la
capella sota la invocació de Sant Sebastià situada al costat del mas Aruga
novament reedificada, i després celebrar-hi misses amb tot allò necessari, i que
l'hereu del mas Aruga tingui dita capella condirectament (parròquia i mas
Aruga) amb l'obligació que hi hagi ara, estovalles, ornaments sacerdotals,
calze, campaneta i altres coses necessàries per a celebrar a costes seves, i de
celebrar-hi misses per qualssevol sacerdots aprovats, sense perjudici, emperò,
de l'església parroquial".
Aquesta capella, a part de la concessió de la llicència que figura en la
crònica de la visita pastoral efectuada pel bisbe el1588, per a la seva construcció,
només l'hem trobat citada l'any 1776 amo motiu de la visita pastoral realitzada
pel bisbe Tomàs de Lorenzana i Butrón, el 19 de setembre del referit any a la
parròquia de Sant Cristòfor les Fonts. En aquella avinentesa el prelat féu la
visita per relació a la capella de Sant Sebastià i previ jurament de dir la
veritat, el rector, que llavors era el Dr. Jaume Boada, natural de Sant Esteve
de Bas i nebot de Mn. Jacint Boada, rector de les Preses, declarà que en la dita
capella hi havia un sol altar amb ara ben ornat i un joc d'ornaments per a la
missa, però no hi havia calze. Com hem dit, encara existeix, però no creiem que
hi hagi culte molt sovint, possiblement ni per Sant Sebastià.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407639 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.