CAPELLA DE SAN JOAN BAPTISTA DEL CASTELL. BLANES. LA SELVA. CATALUNYA

Llegia que durant la segona meitat del segle XIII, a la muntanya de Sant Joan, hi havia una fortificació-capella, dedicada a Sant Joan Baptista. La capella va ser edificada per ordre de Grau de Cabrera a mitjans del segle XIII. La seva funció era clara: es tractava de la capella castral, construïda a l’exterior del recinte per manca d’espai a l’interior. El matrimoni Guillem i Guillema Maria, senyors de Blanes, hi van crear una fundació – benefici de 350 lliures-, per a manteniment del culte.

Dins de la capella, hi havia una relíquia de Sant Joan Baptista i una efígie del seu cap, que posteriorment va ser traslladada a l’altar de la Mare de Déu del Carme a l’església parroquial dins d’un urna de fusta daurada i que era visitada per molts veïns de la vila i d’altres parts de Catalunya. El castell va començar a enrunar-se i, ja fos per la inseguretat del lloc o bé per l’isolament en què es trobava, el beneficiat va abandonar la residència i fins i tot la mateixa capella.

La devoció i el romiatge varen passar a la vila de Pineda, on hi havia una imatge i efígie del sant. L’ermita va ser maltractada en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, els revoltats batejarien aquest episodi tràgic com ‘la guerra civil’, i la jerarquia de l’església catòlica beneiria tots els crims i excessos.

En algun moment de LOS AÑOS TRIUNFALES ser restaurada – ens agradarà tenir noticia de l’autor de la restauració a l’email coneixercatalunya@gmail.com - i ara s’hi celebra la festa del Sant el dia 24 de juny amb una missa.

El seu aspecte, morfologia o fesomia actual, és fruit de múltiples reformes i remodelacions que s’han prolongat durant tot el segle XX.

Una d’aquestes intervencions queda perfectament testimoniada, ja que al parament interior de la façana de tramuntana trobem una placa que deixa constància que l’ermita va ser reformada l’any 1900.

Patrimoni Gencat ens diu que l’edifici es troba assentat sobre una terrassa formada per un mur de contenció, elevat sobre la cota natural del terreny.

El temple consta d’una nau de planta rectangular, sense absis i d’un campanar adossat a la façana amb base quadrada i capçalera octogonal. Es tracta d’un campanar que pertany a la tipologia dels campanars gòtics de planta regular, quadrada o octogonal, amb dos cossos prismàtics, el superior més reduït, sensiblement diferenciats per una mínima terrassa i una cornisa.

El conjunt del campanar, és massís, llevat de les obertures d’arc apuntat, que apareixen a cada costat del cos inferior on es troba l’espai per a la campana. A la base del campanar es troba la sagristia. Aquesta ocupa l’espai de la base del propi campanar, és a dir, el campanar es troba ubicat sobre la sagristia. La fàbrica dels murs és de paredat de pedra, poc resolta, en carreus de diverses mides i proporcions. Els murs són nus i cecs i només s’hi obren quatre obertures practicables: la porta d’accés, un òcul i dues petites finestres a la façana de ponent i una altra finestra a la façana de migjorn.




La part superior de la façana, està coronada per una cornissa acabada en punxa al punt mig de la façana, que amaga la teulada, la qual té dues vessants a tota la nau. Els acabaments de l’ermita són dispars, a nivell exterior, està acabat amb dues textures arrebossat i pintat de blanc i fàbrica de pedra vista. A nivell exterior, enlluït i emblanquinat. La porta d’accés, està realitzada seguint les línies del gòtic. L’esquema compositiu se centra en una obertura rectangular acabada superiorment amb un arc de mig punt, flanquejada per dues mènsules amb decoració floral, que fan de base d’un arc conopial, amb degradació d’arquivoltes que sobresurten del pla de la façana. L’interior és un espai únic, amb tres voltes de creueria – voltes d’aresta de canó-, arcs torals ogivals que es recolzen sobre columnes encastades als murs de tancament amb capitells motllurats.

L’alçada màxima de la nau és de 5,19 metres i d’amplada 4,12 metres .

Encastada en el mur de fons del presbiteri, hi ha una petita fornícula on es troba la imatge de Sant Joan, la qual es troba flanquejada per un programa pictòric de bastant recent factura, obra de Maria Teresa Bedós i Garcia-Ciaño (Sabadell, Vallès Occidental, 1907 — Blanes, La Selva, 24 d’agost de 1988), on la figura dels Àngels hi juga un protagonisme especial. L’any 2007 es van inaugurar unes pintures de la il·lustradora catalana Pilarín Bayés i de Luna (Vic, Osona, 21 d'abril de 1941)




Us deixo un enllaç als goigs d’aquesta capella :
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/02/goigs-sant-joan-baptista-en-la-seva.html

Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.




Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

Recordeu sempre.




Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

Aixecava per intermediació de sant Joan Baptista la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor, allibera el teu poble !

Antonio Mora Vergés