Cercador
CAPELLA DE LES GERMANES CARMELITES DE LA CARITAT DE CALONGE. L.’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésL'any 1894 Doña Dominga Juera i Patxot (1828-1900) demana a l’ Institut de les Carmelites de la Caritat que s'instal•li a Calonge per fundar-hi una escola per a noies.
La protectora compra una casa al carrer Major , i el 3 de novembre arriben 5 germanes, aviat cal fer una ampliació i es compren els terrenys propers. Les obres les dirigeix un mestre d'obres de Sant Feliu de Guíxols, Pere Pascual i Bagué (1848-1926)– em trobat Bagués en altres llocs - que aixecava la Torre Roura.
El dia 25 d'abril de 1895 es demana autorització per aixecar la capella.
El 6 de novembre de 1895 comencen les obres i el 15 de juliol de l'any següent té lloc la inauguració i benedicció.
Durant la Setmana Tràgica s'abandona el convent i es destrueix l'interior i les imatges.
L’any 1910 s'obre una subscripció pública per a la restauració i poc després tornen les monges que continuaran la seva tasca fins a l’any 1973.
La descripció tècnica ens explica que el conjunt consta de 3 parts: el convent, la capella i el pati interior o claustre. La capella, la part més interessant, és d'una sola nau dividida en 3 trams per arcs formers sostinguts per mènsules i absis poligonal. La coberta és de volta de canó. El primer tram serveix de cor i té la barana de fusta que es perllonga al costat dret en una galeria, sota la qual trobem un passadís lateral separat de la nau per dues arcades de mig punt. Les úniques obertures són la finestra de l'altar i les dues de la façana amb vitralls. El parament és arrebossat simulant carreus. A l'exterior només veiem la façana entre mitgeres. El cos inferior té una gran porta rectangular i el superior les 2 finestres bessones d'arc de mig punt. L'edifici queda rematat per un fris apuntat decorat amb esgrafiats i dos cossos cúbics sostenint florons. El parament és de franges bicolors de maons i d'arrebossat gris.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , està clar que en la tasca de conservar la ‘memòria històrica’ els nostre politics – de tots els colors – no estan per la feina, recordeu que el segon feixisme acabava ‘formalment’ l’any 1978, o sia que malgrat fa més de trenta-cinc anys que diuen que ‘es posaran a la feina’, els resultats s’entesten en desmentir-los, oi ?.
La protectora compra una casa al carrer Major , i el 3 de novembre arriben 5 germanes, aviat cal fer una ampliació i es compren els terrenys propers. Les obres les dirigeix un mestre d'obres de Sant Feliu de Guíxols, Pere Pascual i Bagué (1848-1926)– em trobat Bagués en altres llocs - que aixecava la Torre Roura.
El dia 25 d'abril de 1895 es demana autorització per aixecar la capella.
El 6 de novembre de 1895 comencen les obres i el 15 de juliol de l'any següent té lloc la inauguració i benedicció.
Durant la Setmana Tràgica s'abandona el convent i es destrueix l'interior i les imatges.
L’any 1910 s'obre una subscripció pública per a la restauració i poc després tornen les monges que continuaran la seva tasca fins a l’any 1973.
La descripció tècnica ens explica que el conjunt consta de 3 parts: el convent, la capella i el pati interior o claustre. La capella, la part més interessant, és d'una sola nau dividida en 3 trams per arcs formers sostinguts per mènsules i absis poligonal. La coberta és de volta de canó. El primer tram serveix de cor i té la barana de fusta que es perllonga al costat dret en una galeria, sota la qual trobem un passadís lateral separat de la nau per dues arcades de mig punt. Les úniques obertures són la finestra de l'altar i les dues de la façana amb vitralls. El parament és arrebossat simulant carreus. A l'exterior només veiem la façana entre mitgeres. El cos inferior té una gran porta rectangular i el superior les 2 finestres bessones d'arc de mig punt. L'edifici queda rematat per un fris apuntat decorat amb esgrafiats i dos cossos cúbics sostenint florons. El parament és de franges bicolors de maons i d'arrebossat gris.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , està clar que en la tasca de conservar la ‘memòria històrica’ els nostre politics – de tots els colors – no estan per la feina, recordeu que el segon feixisme acabava ‘formalment’ l’any 1978, o sia que malgrat fa més de trenta-cinc anys que diuen que ‘es posaran a la feina’, els resultats s’entesten en desmentir-los, oi ?.
l´Autor
6949 Relats
1212 Comentaris
5618145 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- CONSPIRANOIA
- IN MEMORIAM. CAPELLA DE CAL PERET, ADVOCADA A SANT PERE MÀRTIR. ALGERRI. LA NOGUERA.
- REFLEXIÓ PELS “ CAÏNITES” EN L’AFER DEL ÍNIGO ERREJÓN GALVÁN.
- EPIPHYLLUM ANGULIGER. FLORIR A LA TARDOR
- HISTÒRIES DE BENJAMIN MILEIKOWSKY, ARA NETANYAHU. TERROR JUEU
- CAPELLA DE VILADELLEVA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. CALLÚS. EL BAGES
- ESGLÉSIA DE LA VANSA, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. LA VANSA I FÓRNOLS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS
- CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL PORTAL. OLOT. LA GARROTXA
- CONFIRMADA L’ADVOCAVIÓ DE LA CAPELLA DEL MOLÍ DE PALS, SANT ANTONI ABAT . L’EMPORDÀ JUSSÀ.
- TENIU DADES DE L’AUTOR DEL FOSSAR MUNICIPAL DE COLOMERS?. L’EMPORDÀ JUSSÀ
- IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS.
- IN MEMORIAM. EDIFICI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
- COMUNIDOR DEL SANTUARI DE L’AJUDA. BALENYÀ. OSONA
- IN MEMORIAM. CAPELLA DE SANT ANTONI ABAT DE LA BORDA DE L’ANDREUET. SORPE. PALLARS SOBIRA.
- LES MARGARIDES DE SANT CELONI, TENEN RELACIÓ AMB L’ARQUITECTE EMILI SALA CORTÉS?.