Canvi de rumb

C ançons que comencen, músics que pensen,
A ndante, allegretto, començo mentre peto.
N o en desespero, jo ja no espero...
V iatges, paisatges, bonics personatges,
I del passat, bonica amanida que he degustat.

D estapo, relato i potser no acato.
E scric per gronxar-me, i no regalar-me.

R espostes cobertes amb mans més que obertes.
U lls que ja no ploren, ni volen plorar.
M àgies llunyanes l’han fet despertar.
B ranques i fulles, i ara ja mulles....


Desembre 2011