Cercador
Canvi conclòs
Un relat de: miguel.fabra- Compartir:
Sempre tinguí la certesa
de la meua mort,
i mai vaig saber
mai si l’admetria.
Quan estava amb mi al llit
vaig besar-la al front,
la vaig engrunsar
com nen que cridava.
La mire i la mirada li diu:
t'estime,
però deixa'm dormir!
de la meua mort,
i mai vaig saber
mai si l’admetria.
Quan estava amb mi al llit
vaig besar-la al front,
la vaig engrunsar
com nen que cridava.
La mire i la mirada li diu:
t'estime,
però deixa'm dormir!
Comentaris
-
És que volies dormir! [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 27-11-2024 | Valoració: 10
Realment la vols i l'admés com ets, perquè la vas besar i la volies, però és que en aquell moment volies dormir. M'has tret un bon somriure.
Gràcies per compartir.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT.
-
Tendresa i rialla[Ofensiu]Rosa Gubau | 12-11-2024
Un poema prou emotiu i seriós, amb un toc subtil d'humor, que el fa molt enginyós.
Molt bo miguel.
Salutacions.
Rosa.
l´Autor
16 Relats
33 Comentaris
1886 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Soc inquiet i curiós, sempre amb ganes d'avançar les línies de la creativitat.Autor del poemari: "Masculinitat nerviosa que passeja per casa" (disponible en llibreries)
Treballant la poesia a les xarxes (tant instagram com spotify) amb @emfabrat