Cançons sense obligacions

Un relat de: free sound
Potser no hi ha cançons,
on hi hagi obligacions,
mil variacions,
noves creacions.
Paraules que suren,
que dansen, que brillen,
s’oculten...
La pena se’n va,
però a poc a poc,
les coses com foc.
La flor, l’estel,
el mot, el joc,
el so, el color,
la gent, la nit,
Que res quedi a l’oblit!
Crema el neguit,
viu amb sentit.
De les dunes del desert,
formes obertes.
Del blat del camp,
pedres brillants,
De tots els ocells,
escolta els cants.
I transformant...
i decidint...
imaginant...
Tot pam a pam.
Pistes de nou,
no sé com sou,
tot el que em mou,
sensible o tou.
Si algun dia,
has decidit,
algun camí,
sempre pots anar,
per sobre el pont,
o vorejar tot el seu pas,
mirar les roques
amb cara o nas.
Surrealista,
si vols també,
jo ja no sé què haig de fer??

(19/2/2011)

Comentaris

  • cançons al ritme de la vida...[Ofensiu]
    joandemataro | 07-04-2011 | Valoració: 10

    un poema amb versos curts que li donen un gran ritrme
    abraçades
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: