Cançó a LILITH

Dona’m la poma, Eva.
No em facis més patir.

Dona’m la poma, ja.
Deslliurem d’aquest sufoc.
Sentit el foc, sense tast del fruit.
Em fina ànima i cos.
 
I Guanyaràs el cel,
de fer-te la terra un infern.
          Guanyaràs el cel.
De fer-te’n a la terra un infern.
 
No em deixis entotsolat, Eva.
Com va fer Lilith antany.
Que no va néixer de costella
I sí del mateix fang.
Deixar l'edèn pel desert
A la recerca d’en Azazel.

Azazel. Cap, dels àngels-vigilants,
que ens cedir l'eterna flama sacra.

Com en Prometeu dels grecs,
ens donar brasa de sapiència.
Sense importar cada vesprada
ser desfetjat , al damunt d'una roca, on restava clavat

Dona'm la poma estimada
Encara que becada i tot.
Manlleve’m el fruit sagrat,
regal de Lilith, que també jo vull tastar.

Guanyaràs el cel,
de fer-te la terra un infern.
            Guanyaràs el cel.
De fer-te’n a la terra un infern.

Allibera’m Eva.
No m’abandonis aquesta nit.
Els guardians pas giravolten,
a la volta del nostre cel.
De tant vigilar i guaitar,
s’enamoraren de les filles de la terra.

I em prengueren a Lilith.
Que em deia era un ensopit i la jutjava.

Que no soc malvada no!!! Adam.
Només celebro i gaudeixo, amb garb,
d'allò que els déus em dotaren
i em posaren a la sang.
No atresoraré dots i virtuts pel més enllà,
ni em destronaran del cicle terrà
enganyifes d'indecència vulgars

Sóc el desig sacre,
feréste i indòmit,
que ni els déus,
Déu nos en guard,
van saber domesticar.

Deixa ja la guaita,
del jardí esmentat edèn,
bandeixa barrots d'or
vine amb mi i d'en Azazel

Guanyaràs el cel
De fer-te la terra un infern.
Guanyaràs el cel
De fer-te la terra un infern.

 Les filles de la terra rialleres,
d’aquells altius hòmens flamejant,
que lascius les fiten i despullen,
immersos en besades volen estar,
damunt d'un cel giravoltant, pas hi volen restar.

Que deixaren la guaita
Envers amanyagar pells suaus
Que els deixondeix i delecta.

Tant se val els esmentin caiguts
Ben bé ho val les fembres de la terra
que amb energia còsmica creadora tots dos
podien arribar

Que un bri d’amor
Val més que eternes albades
De núvols, lliris i flabiols
 
Guanyaràs el cel
De fer-te la terra un infern.
Guanyaràs el cel
De fer-te la terra un infern.
 
No ploris per mi nineta, que no em vull pas salvar.
Vull la cendra a la terra
Qui sap si farà fruitar

Serè mor però serè lliure, lliure, lliure,  
i no esclau.
Tu esclava dels déus i de la vida,
Viva tota l’eternitat.

Guanyaràs el cel
De fer-te la terra un infern.
Guanyaràs el cel
De fer-te la terra un infern

Azazel vora la mar, ja alliberat, somriu i somnia.
Lilith ran d'ell, gaudeix i el guarneix.
Tots dos, arreplegats,
jauen i festegen a la plana.
Canten goigs de savieses,
dels deconstruïts, increats i descreats.

Per haver fet plegats,
d'un racó de la terra,
tot un pristi cel,