Cercador
CAN MODOLELL DE SANT JUST DESVERN
Un relat de: Antonio Mora VergésQuan es creava el topònim, els verns (Alnus glutinosa subsp. Glutinosa ) senyorejaven aquestes terres; vindria encara més tard el cristianisme que afegiria l’advocació de Sant Just; un i altre nom , es lligaven amb l’article salat propi de la llengua catalana fins al genocidi de 1714 ( alguns diuen el primer – son els que es temen la repetició del de 1936-39). M’encantava advertir aquí que la referència al Llobregat s’havia obviat, l’estultícia fins en dosis moderades es dolenta per la salut.
Des de la mort del darrer Dictador ‘Oficial’, sembla que des de l’Ajuntament s’està treballant en la confecció d’un Catàleg del Patrimoni Històric. La gravíssima crisis econòmica, fruit al ensems de la corrupció i l’estultícia de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, és una excusa perfecta per retardar-ho ‘sine die ‘.
Em costava Déu i ajuda retratar aquesta casa situada avui en un punt ‘neuràlgic’, o ‘neuròtic’ en qüestions de tràfic rodat.
Trobava forma informació : La família Modolell està documentada a Sant Just des de l'any 1510, a la masia de Can Campreciós o Can Modolell de la Plaça.
Quan es va construir el Camí Reial, l'any 1765, es va alçar l'actual edifici.
L’aspecte actual es conseqüència d’una reforma efectuada entre 1902 i 1904, quan es refà tota la façana posterior i es construeix la torre rectangular i la capella annexa. S’atribueix l’obra a Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936)
Gaspar Modolell i Modolell, l'any 1911 - en aquell temps alcalde de Sant Just Desvern - va fer construir per al seu fill Gaspar Modolell i Jané , una caseta voltada de jardí que té planta rectangular amb un porxo davant la porta que sosté una terrassa tancada per una balustrada de tipus clàssic. Una motllura ornamental recorre la façana en horitzontal, resseguint el perfil de les finestres superiors. Ha estat restaurada durant els anys 90 per convertir-la en restaurant.
No podia accedir a l’interior de la finca, i demanaré – una vegada més . l’ajuda del Josep Sansalvador Castellet , de l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera.
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=221
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=230
http://www.nextoyou.es/ca/restaurant/torre-hereu/
http://www.santjust.com/patrillibre/index.htm
Ah!, la bateria del vehicle lliurava la sena ànima al Senyor, 75 € més esmerçats en aquesta follia de recuperar – fins on sigui possible – la memòria històrica de Catalunya, a la que tots mitjançant l’email coneixercatalunya@gmail.com hi esteu convidats.
Des de la mort del darrer Dictador ‘Oficial’, sembla que des de l’Ajuntament s’està treballant en la confecció d’un Catàleg del Patrimoni Històric. La gravíssima crisis econòmica, fruit al ensems de la corrupció i l’estultícia de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, és una excusa perfecta per retardar-ho ‘sine die ‘.
Em costava Déu i ajuda retratar aquesta casa situada avui en un punt ‘neuràlgic’, o ‘neuròtic’ en qüestions de tràfic rodat.
Trobava forma informació : La família Modolell està documentada a Sant Just des de l'any 1510, a la masia de Can Campreciós o Can Modolell de la Plaça.
Quan es va construir el Camí Reial, l'any 1765, es va alçar l'actual edifici.
L’aspecte actual es conseqüència d’una reforma efectuada entre 1902 i 1904, quan es refà tota la façana posterior i es construeix la torre rectangular i la capella annexa. S’atribueix l’obra a Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936)
Gaspar Modolell i Modolell, l'any 1911 - en aquell temps alcalde de Sant Just Desvern - va fer construir per al seu fill Gaspar Modolell i Jané , una caseta voltada de jardí que té planta rectangular amb un porxo davant la porta que sosté una terrassa tancada per una balustrada de tipus clàssic. Una motllura ornamental recorre la façana en horitzontal, resseguint el perfil de les finestres superiors. Ha estat restaurada durant els anys 90 per convertir-la en restaurant.
No podia accedir a l’interior de la finca, i demanaré – una vegada més . l’ajuda del Josep Sansalvador Castellet , de l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera.
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=221
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=230
http://www.nextoyou.es/ca/restaurant/torre-hereu/
http://www.santjust.com/patrillibre/index.htm
Ah!, la bateria del vehicle lliurava la sena ànima al Senyor, 75 € més esmerçats en aquesta follia de recuperar – fins on sigui possible – la memòria històrica de Catalunya, a la que tots mitjançant l’email coneixercatalunya@gmail.com hi esteu convidats.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5429357 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS