CAN BIEL. ANGLÈS. LA SELVA.GIRONA Posant nom a les masies que retratava des de tren Olot-Girona , Josep Danés i Torras

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 Demanava ajuda per localitzar 
algunes de les masies que retratava el 
Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955) des del tren
Olot-Girona,   l’arquitecte  - que té el cel guanyat -  ens  va
deixar un valuós patrimoni històric retratat, 
encara que no sempre identificat però 
;  sense tenir-ne consciencia
posava la llavor “maligna” del que facebook definirà com “ narrador visual” ,
que  vindria a ser aquell que creu a ulls
clucs que una imatge val mes que 1000 paraules. 
Aquest “ mal costum”  deixava
força incomplerta la tasca del Fons de la Masia Catalana, que no aconsegueixo
entendre, perquè no s’ha continuat en els nostres dies.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/ajudeu-nos-identificar-les-masies-que.html

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7406/rec/47

Identificava aquesta masia com Can Biel, al terme d’Anglès, a la comarca de
la Selva, masia fortificada caracteritzada per la seva magnífica torre quadrada
del segle XVII. Fotografia. Mn. Josep Maria Viñolas Esteva. (Salitja , la Selva, Girona.10-03-1966).

Podria tractar-se de l’antic mas Masó, documentat de principis del segle
XIII.

Patrimoni Gencat ens diu; Edifici aïllat de tres plantes cobert amb una
teulada de cornisa catalana i de doble vessant a laterals al qual està adossada
una torre quadrada de quatre plantes, també coberta a dues aigües a laterals i
altres dependències a la part posterior i un paller a uns metres a ponent.

 

Pel que fa a l’edifici, la planta baixa té una porta adovellada de mig punt
amb grans carreus escairats i vàries finestres, algunes de petites, emmarcades
de pedra i reixades i d’altres de nova obertura i fetes d’obra. Al lateral de
ponent, a més de les petites finestres reixades, hi ha un contrafort de suport.

 

Al primer pis hi ha tres finestres. Dues d’elles són emmarcades, excepte
els ampits, de pedra sorrenca i la central és feta de rajols i motllures que
imiten la pedra.

 

El segon pis té dues finestres tapades de diferent tamany.

 

El mas té la façana principal arrebossada, encara que les altres parts són
de pedra vista. La maçoneria empleada, al marge de les pedres cantoneres i els
marcs d’algunes obertures, són còdols de riu i pedres arrodonides. A la part
posterior del mas cal destacar la presència d’un petit forn adossat a la planta
baixa i d’una finestra, a l’alçada del primer pis, emmarcada de pedra de Girona
amb decoració de floró central a la llinda, ampit emergent i motllurat,
sustentada, com moltes de les grans finestres dels masos de la zona, amb tres
grans blocs escairats en forma triangular.

 

Quant a la torre, està reforçada als angles amb grans carreus escairats que
reforcen la seva aparença de fort. La torre té les façanes de pedra vista. La
planta baixa no té obertures exteriors, hi ha la roca mare on s’assenta
l’estructura. El primer pis té una finestra de grans pedres reixada de manera
externa i decorada a la llinda amb un floró triangular a la part inferior
central, una data i una creu. El segon pis té una finestra emmarcada de pedra
sorrenca amb una llinda monolítica, els muntants motllurats i l’ampit emergent.
La llinda està decorada amb el típic floró triangular. Al costat esquerre de la
finestra hi ha un gran rellotge de sol. El tercer pis està ocupat per dues
finestres de rajols amb forma d’arc de mig punt simètriques a la façana i una
finestra petita al lateral de llevant.

Dues de les finestres del primer pis, a la façana principal, duen la data
de 1610 i 1637. A la planta baixa, al lateral de ponent, hi ha una llinda
datada de 1639.

 

Al segon pis de la torre, una llinda està datada de 1602 i, l’últim pis hi
ha la data de 1637.

 

L’existència de la torre d’aparença defensiva s’ha relacionat amb l’augment
del trànsit de bandolers per aquesta vall als segles XVI-XVIII.Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT A Catalunya la sanitat pública no està valorant els historials mèdics per veure quina de les vacunes és menys “ perillosa” per a cada ciutadà, el resultat en nombre de morts és força elevat, i l’excusa  “ més en mata la Covid.19” és una més de les grolleries a que en té acostumats  aquest sistema pervers.  Ah!, estem al costat dels que defensen les Vegueries, i de qualsevol iniciativa que permeti retornar la vida tant als pirineus, com a d’altres indrets de Catalunya  que pateixen  un sever despoblament, i una vergonyant manca de serveis, la Segarra és una mostra sagnant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6388 Relats

681 Comentaris

4669061 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com