Camí a Saturn

Un relat de: silvia_peratallada

M'he aixecat i s'ha apagat el dia,
segueixo somniant o és el sol qui m'ha deixat?

Em creia una estrella en aquest cel que caurà,
i la llum em va esborrant, un xic més a cada instant.

Apago la ment, i aquest és el silenci que li falta a l'espai...
m'acull, m'atrau, em parla...i l'escolto amb els ulls tancats.

La pròxima vegada visitaré Saturn;
cridaré ben fort al sol, potser no cal que m'hi acompanyi...

Tu queda't aquí, no et vull fer cap mal.

Comentaris

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    Llibre | 24-05-2005

    Té... encís. Llum. Força.

    Un camí inversemblant vers un planeta llunyà. Un viatge que comença amb el dubte del moment que viu la poetessa: "'M'he aixecat i s'ha apagat el dia, / segueixo somniant o és el sol qui m'ha deixat?"

    No sap si somieja, o si viu la realitat.

    Després reflexiona:

    "Em creia una estrella en aquest cel que caurà,
    i la llum em va esborrant, un xic més a cada instant."

    I al final decideix: "Apago la ment", "La pròxima vegada visitaré Saturn"...

    Però per damunt de tot: "Tu queda't aquí, no et vull fer cap mal."

    Salut!

    LLIBRE

    PS.- M'has encuriosit... per què a Saturn, concretament?



l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582299 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com