Cercador
CALS FRARES AGUSTINS I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ DE MARIA. TIANA. EL MARESME
Un relat de: Antonio Mora Vergés La Lourdes Fusté Perán, publica una fotografia a la pàgina TIANA EN IMATGES
sense cap peu informatiu ; li deixava un prec, Nom de la casa?
Em contestava Cals Frares, el Mapa de Patrimoni en diu; antiga masia
transformada en casa senyorial. Té planta rectangular i l'alçat es distribueix
en baixos, dos pisos, unes golfes i una coberta amb quatre vessants. Destaquen
els annexos laterals, molt importants, com ara, un porxo de deu arcades
sostingudes per pilars i amb elements decoratius neoclàssics com ho són les
balustrades i les hídries. A la banda dreta, un accés directe duu a una petita
capella.
És important assenyalar quins són els elements que formaven part de la
construcció inicial: a la façana es poden veure les llindes, brancals i
llindars de pedra que ja formaven part de l'antic mas, així com la porta adovellada,
d'arc de mig punt, que a la reforma posterior fou coberta per un balcó amb
balustrades suportat per columnetes de ferro colat.
Cal destacar, a la decoració, el frontó o coronació de la façana realitzat
amb terra cuita, que representa motius vegetals que envolten un rellotge de
sol. Damunt de totes les finestres ho a garlandes pintades i amb elements
florals.
La capella és un edifici religiós d'ús particular, de planta rectangular i
una sola nau. El coronament ha quedat dins un mur més alt degut a la
construcció d'un passatge directe entre la casa i la capella. Aquest coronament
curvilini que combina les línies còncaves i convexes és l'únic element que dóna
una mica de dinamisme i ritme a la petita construcció.
Com és mal costum, cap dada de l’advocació de la capella,
ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com
Ho demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa deCatalunya ( Arxiu Gavín) El Josep Maria
Toffoli Carbonell, em deixava un comentari , la Capella es del segle XVIII , s’hi
venerava la Immaculada Concepció de Maria, dita també la Puríssima Concepció.
La porta d'entrada presenta la llinda i els brancals de pedra. Al bell mig
de la façana hi ha una finestra ovalada i a ala part superior es pot veure una
empremta circular sense que en l'actualitat s'hi distingeixi res a l'interior.
Can ( casa d’en ) implicava el
reconeixement de la titularitat dominical – la propietat – i un cert
distanciament social, el Cal ( casa
d’El) no implicava cap
reconeixement en l’àmbit dels drets
reals, i denotava una certa proximitat i confiança,
que intuïm devien conrear els frares agustins. Us deixo una pregunta, a l’època dels
frares Agustins la casa va fer funcions d’escola ?.
El Can es feia servir més en
l’àmbit agrícola i/o rural, i el Cal en l’àmbit urbà. Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat. A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat. Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
sense cap peu informatiu ; li deixava un prec, Nom de la casa?
Em contestava Cals Frares, el Mapa de Patrimoni en diu; antiga masia
transformada en casa senyorial. Té planta rectangular i l'alçat es distribueix
en baixos, dos pisos, unes golfes i una coberta amb quatre vessants. Destaquen
els annexos laterals, molt importants, com ara, un porxo de deu arcades
sostingudes per pilars i amb elements decoratius neoclàssics com ho són les
balustrades i les hídries. A la banda dreta, un accés directe duu a una petita
capella.
És important assenyalar quins són els elements que formaven part de la
construcció inicial: a la façana es poden veure les llindes, brancals i
llindars de pedra que ja formaven part de l'antic mas, així com la porta adovellada,
d'arc de mig punt, que a la reforma posterior fou coberta per un balcó amb
balustrades suportat per columnetes de ferro colat.
Cal destacar, a la decoració, el frontó o coronació de la façana realitzat
amb terra cuita, que representa motius vegetals que envolten un rellotge de
sol. Damunt de totes les finestres ho a garlandes pintades i amb elements
florals.
La capella és un edifici religiós d'ús particular, de planta rectangular i
una sola nau. El coronament ha quedat dins un mur més alt degut a la
construcció d'un passatge directe entre la casa i la capella. Aquest coronament
curvilini que combina les línies còncaves i convexes és l'únic element que dóna
una mica de dinamisme i ritme a la petita construcció.
Com és mal costum, cap dada de l’advocació de la capella,
ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com
Ho demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa deCatalunya ( Arxiu Gavín) El Josep Maria
Toffoli Carbonell, em deixava un comentari , la Capella es del segle XVIII , s’hi
venerava la Immaculada Concepció de Maria, dita també la Puríssima Concepció.
La porta d'entrada presenta la llinda i els brancals de pedra. Al bell mig
de la façana hi ha una finestra ovalada i a ala part superior es pot veure una
empremta circular sense que en l'actualitat s'hi distingeixi res a l'interior.
Can ( casa d’en ) implicava el
reconeixement de la titularitat dominical – la propietat – i un cert
distanciament social, el Cal ( casa
d’El) no implicava cap
reconeixement en l’àmbit dels drets
reals, i denotava una certa proximitat i confiança,
que intuïm devien conrear els frares agustins. Us deixo una pregunta, a l’època dels
frares Agustins la casa va fer funcions d’escola ?.
El Can es feia servir més en
l’àmbit agrícola i/o rural, i el Cal en l’àmbit urbà. Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat. A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat. Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407941 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.